Dos homes i dos destins...

Amics, companys i símbols (tots dos) d’una època passada. Paul Newman i Robert Redford. Els seus destins es van separar quan, l’any 2008, el primer va morir d’un càncer de pulmó. Per sort, abans d’agafar camins diferents, ens van deixar dues obres d’art en comú: Dos hombres y un destino (1969) i El golpe (1973).

La primera pel·lícula que van rodar junts, coneguda també com a Butch Cassidy and the Sundance Kid, va ser dirigida per George Roy Hill i va obtenir 4 premis Oscar l’any 1970. Aquest western explica la història de dos líders d’un grup de pistolers, Butch Cassidy (Paul Newman), el cervell, i The Sundance Kid (Robert Redford), l’home d’acció. Es dediquen a assaltar bancs, trens i altres fonts de negoci, però amb una característica: no causar víctimes mortals. En un d’aquests atracaments, però, se’ls complica la cosa i es veuen obligats a viure amagats…

Dos hombres y un destino ha deixat moments i frases memorables en la història del cinema. En vull recordar un parell. El primer, l’escena en què Butch i Sundance han de llençar-se per un penya-segat si volen sobreviure, i aquest últim confessa que no té por a saltar, sinó que l’atemoreix no saber nadar. El segon moment, una frase que em va fer rebobinar el vídeo per tornar-la a escoltar; Butch Cassidy, referint-se al poderós que gasta dòlars i dòlars en seguretat per no ser atracat: “Si em pagués a mi el que es gasta per evitar que el robi, jo deixaria de robar-lo”. Sublim.

La parelleta a El golpe

La segona pel·lícula que van fer junts, i que també va ser un èxit, és El golpe. Dirigida pel mateix director i galardonada aquesta vegada amb 7 Oscar, quan la vaig veure em vaig adonar de seguida que es tractava de la precursora de la trilogia de pel·lícules protagonitzades per Danny Ocean (George Clooney): Ocean’s Eleven, Ocean’s Twelve i Ocean’s Thirteen. Molt breument: Chicago, anys 30. Uns estafadors, Johnny Hooker (Robert Redford) i Henry Gondorff (Paul Newman), amb el suport d’amics i coneguts, decideixen perpetrar un gran robatori contra el mafiós Doyle Lonnegan (Robert Shaw) per venjar la mort d’un antic company seu, assassinat per aquest gàngster després d’un robatori (un cercle viciós, com es pot observar).

D’aquesta pel·lícula em quedo amb dues escenes: la inicial, que mostra una controvertida partida de cartes en un tren; i, sobretot, l’escena final, on l’estafa aconsegueix uns resultats sorprenents...

Dos finals diferents, dos actors magistrals i dos films que romandran eternament. I el més important: tot això amanit amb una bona dosi d’humor i amb l’indubtable feeling existent entre Newman i Redford. Sort que un bon dia els va unir el destí…