Però no estàvem en Bankiarota?

Ens hem fet un fart de protestar per cada retallada que han patit dos dels pilars de la nostra societat: la sanitat i l’educació. Per cada cop que rebíem del govern del PP des de Madrid, o per cada bufetada que ens donava el govern de CiU, hem intentat respondre-la amb arguments a favor de com són d’imprescindibles els serveis públics. Per cada sou retallat a un mestre, per cada tancament d’un CAP, hem imaginat alternatives per seguir endavant. Ens han repetit que són temps difícils, que ens hem d’apretar el cinturó, però nosaltres no ens ho hem empassat, observant com cada dia un ric es convertia en poderós, i un poderós es trobava immers en casos de corrupció dels quals sortia impune. Ens han repetit per tot arreu que estavem en crisi, però ni així ens han pogut fer creure que no es tracta d’una crisi sinó d’una estafa, d’un abús de poder constant que naturalment no podia acabar bé. Ens han jurat que no hi havia diners, però hem comprovat que n'hi havia pel que interessava. Ens han dit que hem de seguir treballant, tirar el país endavant, però han engegat mesures que dificulten trobar feina i, en canvi, faciliten l’acomiadament si ja la tens. Han posat, i segueixen posat, milions de traves a la classe treballadora, i mentre ens putegen, nosaltres ens seguim aixecant ben d’hora ben d’hora i complint amb el nostre deure.

I tot això per què? Perquè el partit del govern regali més de 10.000 milions d’Euros a un banc que, curiosament, està (i ha estat) dirigit per membres d’aquest partit. I d’on surten aquests diners? Naturalment, del fons públic, dels diners que tots els ciutadans paguem en forma d’impostos, d’aquests impostos que han retallat, casualment, 10.000 milions d’Euros i que ja no es destinen ni en sanitat ni en educació.

Els nostres pares ens deien que els impostos serveien per fer carreteres, per construir hospitals, per pagar els professors; ens ho vam creure i no ens va semblar malament, perquè tots en sortíem guanyant. Ara el discurs ha canviat, i el que haurem d’ensenyar als nostres fills és que els impostos serveixen per regalar diners als bancs, els grans afectats d’aquella crisi devastadora... 

↑ Un escàndol més, però la gent seguirà votant el PP