Ahir va acabar el
Critérium du Dauphiné 2012 amb una victòria d’etapa per Dani Moreno (Katusha),
la segona en aquesta prova. Alhora, la general va finalitzar amb el mateix vencedor
que l’any passat: el britànic Bradley Wiggins, de l’Sky. Aquesta carrera d’una setmana,
avantsala del Tour, ens reafirma una idea que ja teníem: Wiggins arriba al Tour
de France en un estat de forma espectacular.
La temporada del
britànic, un ciclista que va deixar la pista després de ser tres vegades campió
del món, no pot ser més exitosa: a més de la Dauphiné ja ha guanyat la Paris-Nice i el Tour de
Romandia (Suïssa). A falta de 19 dies perquè comenci la prova ciclista més
important (que l'any passat va haver d'abandonar per culpa d'una caiguda a la setena etapa), Wiggins és el candidat número u per adjudicar-se-la, molt per davant
d’Evans, Nocentini o Schleck, que ara mateix es troba en un estat de forma
deplorable. Però no només això, sinó que el seu equip, l’Sky, es consolida com
la formació del moment, amb una varietat de ciclistes que fa por: esprinters
com Mark Cavendish, Davide Appollonio o Bernhard Eissel; rodadors com Danny
Pate, Geraint Tomas o Joan Antoni Flecha; lluitadors toterreny com Boasson
Hagen o Rigoberto Urán; contrarrellotgistes com Michael Rogers o Richie Porte;
i, finalment, ciclistes completíssims que lluiten per les generals, com Chris
Froome i, sobretot, Bradley Wiggins. Es diu que aquest equip entrena tan dur
que les competicions són el més suau que afronta. Si ara em donéssin 1.000
Euros per gastar-los en apostes, els apostaria tots a l’Sky, sense pensar-m’ho.
Part del Team Sky, amb Wiggins al capdavant |
Per acabar amb la Dauphiné 2012, que no
passarà a la història, m’agradaria destacar alguns moments: primer, les dues
victòries d’etapa de Dani Moreno, sorprenent en els finals amb cert desnivell
amb una arrencada potent. Molt bé el madrileny, donant dos triomfs a un Katusha
que sap anar més enllà de Purito. Segon, la victòria de Nairo Quintana (22
anys) a l’etapa reina, baixant magistralment i tot sol el Col de Joux-Plane
(HC). I tercer, la que hagués pogut ser la imatge de l’any però no ho va ser
per 17 segons: Wiggins doblant Evans a la contrarrellotge de dijous passat. El
britànic no va deixar de veure l’australià, però no el va acabar atrapant.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada