Però tranquils,
perquè des d’ahir tenim en marxa l’estiu més frenètic, un d’aquells que només
es viuen cada quatre anys (parells, per cert). Els amants de l’esport (en el
meu cas, només ciclisme i futbol) tenim una bona dosi de droga per evadir-nos
de la catàstrofe que regna a Espanya, que es convertirà en el millor país del
món si guanyen l’Eurocopa de futbol i treuen alguna medalla inesperada (a més
de les clàssiques de natació sincronitzada i rem) als Jocs Olímpics de Londres.
A petició del
viatger més antiespanyol de la galàxia, en aquests dos
mesos i mig bojos, faré un seguiment dels esdeveniments esportius més
destacats, sempre amb un toc personal i , a poder ser, crític. M’agrada
escriure cercant sempre la vessant social, i m’agrada l’esport (no la màfia que
es mou darrere d’ell); per tant, tot i ser el gran opi del segle XXI, no em pedré les proves que detallo a continuació i en faré un seguiment més o menys
específic (depenent dels meus interessos) en aquest blog. Ah, no oblideu que si
Espanya guanya l’Eurocopa seguirà sent la mateixa merda de país; de fet serà pitjor,
perquè el caradura del Rajoy serà capaç de dir que estem sortint de la crisi i
colar-nos més imposicions aprofitant l’eufòria dels espanyolets ignorants. No
m’enrotllo més (per ara):
Ahir -10 juny >
CRITÉRIUM DU DAUPHINÉ
Quan comença la Dauphiné , coneguda com
‘el petit Tour’, significa que ens apropem al punt àlgid de la temporada
ciclista. A la Dauphiné
competeixen els millors ciclistes (a part dels classicòmans, que han tingut el
seu moment a l’abril) i mostren les seves sensacions de cara a l’esdeveniment
ciclista per excel·lència: le Tour de France. Des d’ahir i fins diumenge, podeu
gaudir de bon ciclisme cada migdia per TDP.
8 juny-1 juliol
> EUROCOPA 2012
Encara no haurà
acabat la Dauphiné
que ja començarà l’Eurocopa. La gran esperança de Rajoy. Sento treure-li
l’esperança, però aquest any veig complicat
que Espanya revalidi el títol. Tres motius: 1) la baixa de Puyol deixa
en pilota picada la defensa espanyola, que haurà de jugar o amb Arbeloa o amb
Albiol: un autèntic colader. 2) la baixa de Villa deixa l’equip sense killer; això compaginat amb l’estat
lamentable de Torres i la decisió estúpida de portar dos sevillistes que s’han
tocat els ous tot l’any (Navas i Negredo) farà que en l’hipotètic cas de
creuar-se amb Ucraïna, Chigrinski pugui semblar Beckhenbauer. 3) em tocaria
molt la moral que el Barça II guanyés quan no ho ha fet aquesta temporada; tot
pot ser (vegi’s Iniesta, que espavila ara, o Busquets, excel·lent tot l’any),
però no és el mateix tenir de MP/fals DC a Messi que tenir a Cazorla o a Silva.
La meva agosarada
aposta és Rússia. No dic que guanyin, que m’agradaria, però estic convençut que
pujaràn al podi. Als que em coneixeu bé, ja sabeu que el meu equip és Éire, tan
de bo passem de grups amb els grans Shay
Given, Aiden McGeady, James McClean i, com no, Robbie Keane.
Els 31 partits de
l’Eurocopa seràn en obert. Cada dia Cuatro en farà un a les 18 hores (per
desgràcia, suposo que ignorants del futbol com Manu Carreño o Juanma Castaño
seràn els narradors) i Telecinco un altre a les 20.45 hores. Us recomano tenir
un comandament on funcioni el botó de mute.
30 juny- 22
juliol > TOUR DE FRANCE
El meu esdeveniment
preferit dels quatre comença el dia abans de la fina le l’Eurocopa. Tres
setmanes de ciclisme por todo lo alto,
i mai més ben dit perquè aquest any es pujaràn: Grand Colombier, Madeleine,
Croix de Fer, Aubisque, Tourmalet i Bales. No és tan espectacular com l’any
passat (on vaig veure en directe l’arribada a Plateau de Beille), però déu n’hi
do. Aquí si que no faig apostes, perquè veig molt forts ciclistes com Nibali o
Wiggins, equips com el Greenedge o el Garmin i incògnites com Andy Schleck
(s’ho juga tot al Tour), Evans (que defensa títol) o Tony Martin. Imagino que
els diaris espanyols no es faràn massa ressò d’aquesta edició del Tour perquè
no corre Contador, però als que ens apassiona el ciclisme més enllà de noms i
modes, aquest any ens espera un espectacle immens, que seguint la tradició
intentaré presenciar en directe en algun indret del Pirineu francès.
27 juliol- 12
agost > JOCS OLÍMPICS DE LONDRES
Cinc dies de
descans i més droga dura. Els Jocs Olímpics, aquell esdeveniment on ets capaç
de veure esports que gairebé desconeixes. O aquells que no veuries la resta de
l’any. Sóc capaç de veure taekwondo, bàsquet, handbol, tennis... Fins aquí. No
se m’acudiria ni boig veure waterpolo, vela, equitació o rem. I dels que tinc
ganes de veure, d’aquests que si m’he de despertar d’hora ho faré, són: futbol,
ciclisme (pista i ruta), natació (finals) i atletisme (finals).
Si us interessa tot això ho podreu seguir de manera puntual en aquest blog, o momentàniament al meu twitter (@flipau). I partir del 13
d’agost ja faré vacances...
Jo ben segur que ho seguiré!
ResponEliminaYi