Mariano Rajoy, l'estratega

El president del govern espanyol, Mariano Rajoy, ens ha ensenyat una nova forma de com s’ha de gestionar un país, especialment en l’aspecte econòmic. Fins ara crèiem que la millor manera era tenir pensada una estratègia a llarg plaç, i a partir d’aquí, traçar un camí de ruta coherent i pautat. Però, ai las, en Mariano ens ha demostrat que, per triomfar, és molt millor posar-se una bena als ulls i anar fotent cops de bastó; o el que és el mateix, prendre decisions trascendentals sense tenir ni estratègia, ni sentit comú, ni nocions d’economia capitalista.

Amb les noves mesures que ha pres, Rajoy ha demostrat que està totalment supeditat a la voluntat dels mercats i dels seus “líos europeos”. És un titella. No pot fer-hi res. I és tan patètic, que els que li mouen els fils li estan exigint que faci tot el que en campanya electoral va prometre que no faria; el més flagrant, pujar l’IVA. I ell ho fa, sense problemes.

Hem arribat a un punt en què estem massa acostumats al Donde dije digo ahora digo Diego. Ara ens sembla una cosa habitual, “tots els polítics són iguals” o “sempre ho han fet i ho seguiran fent”. Però si ens parem a pensar un minut, considerar normal l’estratègia d’enganyar per aconseguir el poder i quan ja el tens fer el contrari del que has dit és motiu de presó. I si a sobre, quan després de fer-ho, els del teu partit t’aplaudeixen, riuen xulescos i criden "que se jodan", és motiu de guillotina. Maria Antonieta ja els va recomanar als francesos que mengessin pastissos si no tenien pa... I la gracieta li va costar el cap. Més de 3 segles després, nosaltres encara no hem afilat la maquinària.

Vist tot això, sembla impossible que aquests desgraciats puguin tenir majoria absoluta. I és que cal admetre que han sigut hàbils, en el sentit que la gent ignorant s’ha empassat el seu discurs nacionalista, d’unitat d’Ecspanya i de la lluita contra el “terrorisme”... quan no hi ha més terrorisme que fer-se el patriota mentre de sotamà estas matant els ciutadans de la teva gran nació. No se suposa que un bon líder espanyol hauria de tenir cura dels habitants espanyols? Quan els pobres que van pel carrer amb banderes monàrquiques rojigualdes arribin a aquesta conclusió, a la gent del PP se’ls acabarà automàticament el xollo... la llàstima és que dubto molt que xixarel·los d’aquesta índole arribin mai a plantejar-se aquestes qüestions.

Els rics segueixen fent-nos creure que les mesures que adopten són necessàries en aquests moments; insisteixen en què ens manquen diners, però l’únic que falta és ètica per repartir-los, perquè de diners n’hi ha, com sempre. Justament el mateix dia que el govern decidia escanyar una miqueta més als pobres, un mitjà pubilcava que els ingressos dels alts executius han augmentat un 5% d’ençà de la crisi.

Arribats en aquest atzucac (per la classe treballadora, no pels senyorets) ens hem de plantejar seriosament la possibilitat de tirar endavant una vaga general indefinida. Ara mateix, al límit on som els desclassats, és l’única manera que tenim de fer pressió al govern. Aconseguir quelcom en les condicions que ens trobem és gairebé impensable, però com a mínim cal aturar la destrossa que està fent el PP... i això només és possible paralitzant la producció de manera indefinida i salvatge.