Després
d’uns mesos de vacances bloggeres, L’ÚLTIM FILL DEL POBLE torna amb la
prèvia de l’esdeveniment esportiu de l’any; aquell que estàs esperant
des de l’inici d’agost fins a finals de juny; aquell que et fa estar
enganxat a la televisió unes 3 o 4 hores diàries (de mitjana) els
migdies de juliol. Parlo, evidentment, del Tour de France, la prova
reina del ciclisme.
Enguany,
el Tour compleix 100 edicions (la primera prova es va celebrar l’any
1903, però es va suspendre durant els dos períodes de Guerra Mundial) i
els organitzadors han traçat un recorregut per tal que el Tour 100 sigui
recordat durant molts anys. També els equips s’han posat les piles i
han portat els seus millors homes (tret d’alguna excepció com l’Astana,
que ha deixat a Nibali a casa després que l’italià guanyés el Giro), fet
habitual ja que el Tour és una prova que ningú es vol perdre.
Els
noms propis
Poca cosa puc
aportar després de tot el que ja s’ha dit, tret de visions personals i
d’apostes que probablement coincidiran amb les de la majoria. Amb la del
favorit hi coincideixo àmpliament: Christopher Froome, sense cap mena
de dubte; a més, considero que arrenca no un esglaó sinó dos per sobre
de tothom, encara que 21 dies són molts i pot passar de tot. Un possible
segon candidat no el veig tan clar: és probable que, com es diu, un
espanyol pugi al podi (Contador, Valverde i Purito, però per què no Dani
Navarro), però també podria ser que no ja que hi ha talent de sobres
fora de la península ibèrica: TJ van Garderen o el mateix Richie Porte,
que tot i que ve a treballar per Froome porta un any bestial (guanyador
de la Paris-Nice i segon a la Itzulia i a la Dauphiné).
De ciclistes de “segona línia”, que són els que més
m’agraden, en destacaria uns quants: Bauke Mollema, Dan Martin, Michal Kwiatkowski, Nairo Quintana, Jakob Fugslang
i sobretot Thibaut Pinot, la jove esperança francesa. No crec que cap d’ells
pugui optar a la general; per això, al córrer sense pressió, poden
oferir un gran espectacle.
Els
equips
En aquest quadre es pot apreciar com arriben els equips a la
Grande Boucle. Al gener vaig apuntar una obvietat que s’ha
confirmat: l’Omega i l’Sky són els equips més forts. El primer té com a
objectiu les etapes (35 victòries, una bona part aconseguides gràcies a
Mark Cavendish) i el segon, les generals (Porte, Froome, Henao, Thomas i
Urán ja han pujat al podi en una prova World Tour aquesta temporada).
El tercer millor equip d’aquesta temporada és, sorprenentment, el
Movistar, que duu un any increïble gràcies a Quintana, Rui Costa,
Valverde, Intxausti i companyia. L’Europcar, que serà al Tour com a un
dels equips convidats, és la formació Continental (2a divisió del
ciclisme d’elit) amb més victòries aconseguides, superant al Cannondale
de Peter Sagan i a molts altres. També el Katusha, que va estar a punt de ser exclòs dels equips World Tour, porta un any brillant amb victòries de prestigi com la que va aconseguir Dani Moreno a la Flèche Wallone. Per la banda de sota, destaca el pobre
vagatge del Saxo-Tinkoff, un equip que aquest any s’ha reforçat i pel
que sembla, ho aposta tot al Tour. Tercer per la cua està l’Euskaltel
amb una sola victòria World Tour, la de Samuel Sánchez a la setena etapa
de la Dauphiné.
Malgrat
totes les estadístiques, dissabte comença un escenari totalment nou per
a tots els equips. Alguns, com l’Sky, tindran des del primer moment la
responsabilitat de tirar del grup atès que duen el cartell de favorits;
d’altres, com l’Omega o l’Argos s’ho jugaran tot a la carta dels
sprints; i uns altres procuraran lluitar per aconseguir el premi d’una
etapa (que no és poc): Europcar, Vacansoleil, Cofidis, Orica i el propi
Euskaltel. També hi ha equips amb un clar objectiu: els maillots; el
Cannondale buscarà el verd amb Sagan i el BMC i el FDJ el blanc amb Van
Garderen i Pinot, respectivament.
Com a anècdota, aquesta edició del Tour coincideix amb el “debut” de
l’equip Belkin, antic Blanco que canvia de patrocinador i de maillot però que manté
la mateixa estructura (tal i com va passar amb el canvi de Rabobank a
Blanco).
El traçat
Un dels atractius més grans del Tour del centenari és el
recorregut. En primer lloc, perquè comença a Còrsega, on es disputaran 3
etapes força incertes, on (en principi) només s’arribarà a l’sprint pur
en la primera.
En segon lloc,
perquè les contrarrellotges tindran molta importància. N’hi ha tres, la
primera per equips, la segona individual i clàssica (ideal per Tony
Martin) i la tercera una cronoescalada que inclou l’ascensió a dos ports
de segona categoria.
En
tercer lloc, perquè és una edició on hi ha més muntanya que mai (tot i
que no es passarà pel mític Tourmalet). De fet, les etapes que a priori
acabaran en sprint pur (les que guanya Cavendish, tot i que l’any passat
Greipel també es va posar les botes) només són sis. La resta, o mitja
muntanya, o alta muntanya o ascensions a pocs quilòmetres de meta que
seleccionaran el grup.
Els
Pirineus tindran una etapa bestial on es pujarà Pailhères i Ax 3
Domaines (l’etapa més propera a Catalunya, per si algú s’anima; jo no me
la perdré ni de conya) i una altra on s’encadenaran diversos ports tot i que acaba en descens.
Però
aquest any l’espectacle el posaran els Alps, que començaran amb l’etapa
del Mont Ventoux, un dels colosos més durs del ciclisme mundial (aquí va
morir Tom
Simpson en plena ascensió), i on s’espera
l’afluència de mig milió d’espectadors, una bogeria. Seguiran amb una
etapa amb dues ascensions a l’Alpe d’Huez (un tram s’ha arreglat
expressament per la prova), l’etapa reina amb final a Le Grand-Bornard i
l’etapa clau i l’última de muntanya: una trencacames de només 125
quilòmetres amb molts ports i una ascensió final a un port de categoria
especial, on espero que hi hagi atacs des del minut 1, a l’estil Coppi.
Finalment, el darrer atractiu que ens oferirà el Tour del
Centenari serà veure Paris i els Camps Elisis al capvespre.
L’organització ha decidit que aquesta etapa ha d’acabar de nit (una mica
abans de les 22 hores), amb el que això comporta: veure la ciutat de
les llums il·luminada. La cirereta del pastís.
Per veure detalladament el recorregut del Tour, us linko un video amb
el recorregut en 3D i un altre de 90
segons amb els
perfils de totes les etapes.
El seguiment
Aquesta guia de l’espectador és una meravella per saber
quines etapes són imprescindibles, quines es poden veure mentre es fan
altres coses i de quines es pot prescindir (sempre que tinguis alguna
cosa vital a fer abans de les cinc de la tarda i que hagis programat el
video). A més, et diu cap a quina hora et pots connectar a TVE (La1,
Teledeporte o TVE-HD) i quines són les etapes que s’han de veure
íntegres (si per mi fos les veuria totes, però potser em farien fora de
casa).
Per part meva, intentaré fer algun tipus de seguiment per aquest blog, però el que és segur és que el meu Twitter treurà fum durant les tres setmanes (esportives) més esperades de l’any. Em podeu seguir a @flipau. Vive le Tour!
