El balanç de la temporada ciclista 2013

Ara que ja coneixem els traçats del Giro i del Tour 2014, és un bon moment per fer balanç de com ha anat la temporada ciclista en competicions World Tour, que va acabar oficialment amb el triomf de Beñat Intxausti al Tour de Beijing.

En general, ha sigut una temporada sense massa sorpreses, on els favorits s’han imposat (Cancellara a les clàssiques, Froome al Tour, Nibali al Giro, Sagan al global de victòries…). Cal dir, però, que hi ha hagut triomfs inesperats, com el de Horner a la Vuelta o el de Rui Costa al Mundial, prova que no puntua al rànquing del World Tour. També podríem parlar de l’any del ressorgiment dels ciclistes colombians (especialment Quintana, Betancur, Uran i Henao). En fi, la temporada ha tingut força alicients, i aquí em proposo fer un repàs estadístic de com han acabat les proves a la màxima divisió del ciclisme mundial.

Resultats dels primers classificats del rànquing UCI World Tour

	Primer	Segon	Tercer
1. Joaquim Rodriguez	1	2	1
2. Chris Froome	3	1	0
3. Alejandro Valverde	0	3	2
4. Peter Sagan	2	3	0
5. Vincenzo Nibali	2	1	0
6. Daniel Martin	2	1	0
7. Fabian Cancellara	3	0	1
8. Nairo Quintana	1	1	0
9. Rui Costa	1	0	1
10. Richie Porte	1	2	0
11. Roman Kreuziger	1	0	2
12. Dani Moreno	1	0	1
13. Chris Horner	1	0	0

La taula mostra les vegades que els primers classificats al rànquing UCI World Tour han pujat al podi, ja sigui a les proves d’un dia o a les generals de proves per etapes. Joaquim Purito Rodríguez, el primer classificat, només va guanyar una prova, Il Lombardia, però la seva regularitat l’ha fet ser el número 1 per tercera vegada a la seva carrera.

Purito, el número 1 del ciclisme mundial

La primera sorpresa que es cola al rànquing és el sisè classificat: l’irlandès Dan Martin, que ha fet una temporada molt bona i ha salvat els mobles al seu equip (Garmin); llàstima que les dues victòries que ha aconseguit (Volta a Catalunya i Liège-Bastogne-Liège) les hi hagi pres al Purito…

Nairo Quintana no es pot catalogar de sorpresa, ja que la temporada passada va ser una declaració d’intencions del que pretenia fer en aquesta; i estic convençut que el 2014 aconseguirà més triomfs. El 2013 ha pujat només dues vegades al podi, però quines dues: primer a la Volta al País Basc i segon al Tour de France. Brutal.

En les primeres posicions d'aquest rànquing sorprenen dues absències: Bradley Wiggins i , sobretot, Alberto Contador. La temporada del ciclista madrileny ha sigut molt decepcionant, ja que qui havia de ser el líder indiscutible del Saxo Tinkoff s’ha vist superat pels seus companys d’equip Kreuziger (guanyador de l’Amstel Gold Race) i, en menor mesura, Majka i Roche.

Finalment, destacar els dos ciclistes que han aconseguit més triomfs a les proves World Tour: Cancellara gràcies a les clàssiques (E3 Harelbeke, Tour de Flandes i Paris-Roubaix) i Froome a les proves per etapes (Tour de Romandie, Dauphiné i Tour de France).

Resultats dels primers equips classificats del rànquing UCI World Tour

	Primer	Segon	Tercer
1. Movistar Team	3	5	3
2. Team Sky	4	5	4
3. Katusha	2	3	3
4. Radioshack	5	1	1
5. Astana	2	3	1
6. Saxo Tinkoff	1	0	4
7. Omega Pharma Quick Step	2	0	1
8. Garmin	2	2	1

Pel que fa als equips tampoc hi ha massa sorpreses, ja que els més forts estan a dalt. Menció especial mereix el Katusha, equip que va estar a punt de no entrar al World Tour i que finalment ha acabat tercer del rànquing gràcies a ciclistes com Purito, Moreno i, en menor mesura, Spilak i Kristoff. El Movistar s’ha consagrat com el millor equip de la temporada gràcies a la constància de Valverde, als podis de mèrit de Quintana i a les actuacions puntuals però brillants de Rui Costa, Javi Moreno i Beñat Intxausti.

El Movistar Team preparant la crono per equips

 

L’Sky ho ha basat tot en un tàndem de luxe: Froome i el seu gregari (amb llibertats) Porte; a més, ha comptat amb una brillant primera meitat de temporada dels colombians Henao i Urán (segon al Giro), i podis puntuals d’homes com Geraint Thomas o David López.

L’equip que ha aconseguit més victòries en proves UCI ha sigut el Radioshack, gràcies a les tres ja esmentades de Cancellara, el triomf de Horner a La Vuelta i la victòria de Tony Gallopin a la Clásica de San Sebastián.

Hi ha equips que haguessin pogut acabar més amunt al rànquing, sobretot l’Omega, que tot i tenir una bona plantilla no té homes per les generals (les coses poden canviar el 2014 amb el fitxatge d’Uran); a més Boonen, el seu classicòman, ha tingut una temporada per oblidar. Tampoc poden estar massa contents el Saxo (els seus fitxatges per donar suport a Contador s’han hagut d’espavilar pel seu compte) i el Garmin, on han decebut Hesjedal, Talansky o Farrar.

Tour de France: capítol 100

Després d’uns mesos de vacances bloggeres, L’ÚLTIM FILL DEL POBLE torna amb la prèvia de l’esdeveniment esportiu de l’any; aquell que estàs esperant des de l’inici d’agost fins a finals de juny; aquell que et fa estar enganxat a la televisió unes 3 o 4 hores diàries (de mitjana) els migdies de juliol. Parlo, evidentment, del Tour de France, la prova reina del ciclisme.

Enguany, el Tour compleix 100 edicions (la primera prova es va celebrar l’any 1903, però es va suspendre durant els dos períodes de Guerra Mundial) i els organitzadors han traçat un recorregut per tal que el Tour 100 sigui recordat durant molts anys. També els equips s’han posat les piles i han portat els seus millors homes (tret d’alguna excepció com l’Astana, que ha deixat a Nibali a casa després que l’italià guanyés el Giro), fet habitual ja que el Tour és una prova que ningú es vol perdre.

Els noms propis

Poca cosa puc aportar després de tot el que ja s’ha dit, tret de visions personals i d’apostes que probablement coincidiran amb les de la majoria. Amb la del favorit hi coincideixo àmpliament: Christopher Froome, sense cap mena de dubte; a més, considero que arrenca no un esglaó sinó dos per sobre de tothom, encara que 21 dies són molts i pot passar de tot. Un possible segon candidat no el veig tan clar: és probable que, com es diu, un espanyol pugi al podi (Contador, Valverde i Purito, però per què no Dani Navarro), però també podria ser que no ja que hi ha talent de sobres fora de la península ibèrica: TJ van Garderen o el mateix Richie Porte, que tot i que ve a treballar per Froome porta un any bestial (guanyador de la Paris-Nice i segon a la Itzulia i a la Dauphiné).

De ciclistes de “segona línia”, que són els que més m’agraden, en destacaria uns quants: Bauke Mollema, Dan Martin, Michal Kwiatkowski, Nairo Quintana, Jakob Fugslang i sobretot Thibaut Pinot, la jove esperança francesa. No crec que cap d’ells pugui optar a la general; per això, al córrer sense pressió, poden oferir un gran espectacle.

Els equips

En aquest quadre es pot apreciar com arriben els equips a la Grande Boucle. Al gener vaig apuntar una obvietat que s’ha confirmat: l’Omega i l’Sky són els equips més forts. El primer té com a objectiu les etapes (35 victòries, una bona part aconseguides gràcies a Mark Cavendish) i el segon, les generals (Porte, Froome, Henao, Thomas i Urán ja han pujat al podi en una prova World Tour aquesta temporada). El tercer millor equip d’aquesta temporada és, sorprenentment, el Movistar, que duu un any increïble gràcies a Quintana, Rui Costa, Valverde, Intxausti i companyia. L’Europcar, que serà al Tour com a un dels equips convidats, és la formació Continental (2a divisió del ciclisme d’elit) amb més victòries aconseguides, superant al Cannondale de Peter Sagan i a molts altres. També el Katusha, que va estar a punt de ser exclòs dels equips World Tour, porta un any brillant amb victòries de prestigi com la que va aconseguir Dani Moreno a la Flèche Wallone. Per la banda de sota, destaca el pobre vagatge del Saxo-Tinkoff, un equip que aquest any s’ha reforçat i pel que sembla, ho aposta tot al Tour. Tercer per la cua està l’Euskaltel amb una sola victòria World Tour, la de Samuel Sánchez a la setena etapa de la Dauphiné.

Malgrat totes les estadístiques, dissabte comença un escenari totalment nou per a tots els equips. Alguns, com l’Sky, tindran des del primer moment la responsabilitat de tirar del grup atès que duen el cartell de favorits; d’altres, com l’Omega o l’Argos s’ho jugaran tot a la carta dels sprints; i uns altres procuraran lluitar per aconseguir el premi d’una etapa (que no és poc): Europcar, Vacansoleil, Cofidis, Orica i el propi Euskaltel. També hi ha equips amb un clar objectiu: els maillots; el Cannondale buscarà el verd amb Sagan i el BMC i el FDJ el blanc amb Van Garderen i Pinot, respectivament.

Com a anècdota, aquesta edició del Tour coincideix amb el “debut” de l’equip Belkin, antic Blanco que canvia de patrocinador i de maillot però que manté la mateixa estructura (tal i com va passar amb el canvi de Rabobank a Blanco).

El traçat

Un dels atractius més grans del Tour del centenari és el recorregut. En primer lloc, perquè comença a Còrsega, on es disputaran 3 etapes força incertes, on (en principi) només s’arribarà a l’sprint pur en la primera.

En segon lloc, perquè les contrarrellotges tindran molta importància. N’hi ha tres, la primera per equips, la segona individual i clàssica (ideal per Tony Martin) i la tercera una cronoescalada que inclou l’ascensió a dos ports de segona categoria.

En tercer lloc, perquè és una edició on hi ha més muntanya que mai (tot i que no es passarà pel mític Tourmalet). De fet, les etapes que a priori acabaran en sprint pur (les que guanya Cavendish, tot i que l’any passat Greipel també es va posar les botes) només són sis. La resta, o mitja muntanya, o alta muntanya o ascensions a pocs quilòmetres de meta que seleccionaran el grup.

Els Pirineus tindran una etapa bestial on es pujarà Pailhères i Ax 3 Domaines (l’etapa més propera a Catalunya, per si algú s’anima; jo no me la perdré ni de conya) i una altra on s’encadenaran diversos ports tot i que acaba en descens.

Però aquest any l’espectacle el posaran els Alps, que començaran amb l’etapa del Mont Ventoux, un dels colosos més durs del ciclisme mundial (aquí va morir Tom Simpson en plena ascensió), i on s’espera l’afluència de mig milió d’espectadors, una bogeria. Seguiran amb una etapa amb dues ascensions a l’Alpe d’Huez (un tram s’ha arreglat expressament per la prova), l’etapa reina amb final a Le Grand-Bornard i l’etapa clau i l’última de muntanya: una trencacames de només 125 quilòmetres amb molts ports i una ascensió final a un port de categoria especial, on espero que hi hagi atacs des del minut 1, a l’estil Coppi.

Finalment, el darrer atractiu que ens oferirà el Tour del Centenari serà veure Paris i els Camps Elisis al capvespre. L’organització ha decidit que aquesta etapa ha d’acabar de nit (una mica abans de les 22 hores), amb el que això comporta: veure la ciutat de les llums il·luminada. La cirereta del pastís.

Per veure detalladament el recorregut del Tour, us linko un video amb el recorregut en 3D i un altre de 90 segons amb els perfils de totes les etapes.

El seguiment

Aquesta guia de l’espectador és una meravella per saber quines etapes són imprescindibles, quines es poden veure mentre es fan altres coses i de quines es pot prescindir (sempre que tinguis alguna cosa vital a fer abans de les cinc de la tarda i que hagis programat el video). A més, et diu cap a quina hora et pots connectar a TVE (La1, Teledeporte o TVE-HD) i quines són les etapes que s’han de veure íntegres (si per mi fos les veuria totes, però potser em farien fora de casa).

Per part meva, intentaré fer algun tipus de seguiment per aquest blog, però el que és segur és que el meu Twitter treurà fum durant les tres setmanes (esportives) més esperades de l’any. Em podeu seguir a @flipau. Vive le Tour!