El dia de Natalie Portman...

Encara no he vist Black Swan, però sí Closer, Star Wars, Cold Mountain… i, per descomptat, V for Vendetta. Natalie Portman és una de les grans. No em posaré a valorar la cerimònia dels Oscar en si; primer, perquè no m’agrada massa la parafernàlia hollywoodiana, i segon perquè tots els diaris digitals d’avui i tots els diaris en paper de demà duran una extensa crònica del que ha donat de si la nit més glamurosa de l’any als EUA.

Això sí, el meu primer post serà un petit homenatge a la contrastada però encara molt jove actriu (tan sols té 29 anys) Natalie Portman. No vull valorar aquest premi concret perquè, com he dit, no he vist la pel·lícula amb què l’ha guanyat. Només vull destacar el mèrit que té imposar-se a actrius de la categoria de Nicole Kidman o Annette Bening (esposa de l’incombustible Warren Beatty) o a actrius joves que podien haver donat la sorpresa (Michelle Williams, l’Alma de Brokeback Mountain, i sobretot Jennifer Lawrence). Aquesta vegada, però, la joventut no ha estat suficient (sempre corre el mite que els premis els donen a vells, a nens o a actors/actrius que fan papers “difícils”, com ara discapacitats físics) i, de les 5 nominades s’ha endut el premi la meva preferida. Com me n’alegro!

Crec que és bastant evident la simpatia que em desperta aquesta actriu llicenciada en Psicologia. Aquesta estima va néixer arran de la seva brillant i camaleònica interpretació a V for Vendetta, de James McTeigue, basada en el còmic homònim d’Alan Moore i David Lloyd. La història és excel·lent, i Natalie Portman adopta de manera sublim el difícil paper d’Evey Hammond amb el qual, entre altres coses, es va haver de rapar el cabell al zero.

Natalie Portman (Jerusalem, 8 de juny del 81) va acariciar la plenitud amb Closer, pel·lícula que la va convertir en guanyadora del Globus d’Or a la millor actriu secundària i en nominada per l’Oscar a la mateixa categoria (premi que, finalment es va endur Cate Blanchett). Aquesta matinada ha tocat la glòria amb l’Oscar a la millor actriu per la pel·lícula Black Swan, que a més de donar-li diversos premis, també l’ha portat a conèixer el seu actual marit (un ballarí francès, coreògraf del film) amb el qual espera el seu primer fill. Enhorabona, Natalie!

Un bon cap de setmana per començar...

La primera entrada al bloc es produeix en un bon cap de setmana pels amants del cinema, dels llibres i del futbol. En primer lloc, perquè avui se celebra la cerimònia dels Oscar, pel meu gust sobrevalorada. Pel que fa als llibres, sempre és un bon moment per parlar d'ells perquè sempre n'apareixen de nous i, sobretot, de bons. I, finalment, pels amants del futbol i del Barça, ja fa uns quants anys que vivim cada cap de setmana amb l'emoció de saber que l'equip no ens decebrà... i ahir no va ser diferent.


Per començar, i sense entrar en matèria, destacaré la finalitat del bloc: tractar les tres temàtiques del títol (cinema, llibres i futbol), sense deixar de banda altres temes puntuals que puguin resultar d'interès. La meva intenció, però, és donar un enfocament allunyat del que ja es fa en el nostre país. Tenim crítics de cinema que repassen les "gratificants" pel·lícules actuals, i les puntuen per orientar-nos a l'hora d'escollir-ne una o una altra. Tenim macrollibreries que guien la nostra lectura situant els llibres de les editorials més poderoses a primera vista. I tenim magnífics periodistes i mitjans de comunicació (Tomás Roncero, diari gratuït GOL) que fan que el futbol sigui un autèntic espai d'opinió, de debat i de respecte.


Conyeta a part, en aquest bloc repassaré allò que més m'agrada: el "cinema d'autor" (antic i contemporani), els llibres i còmics que m'omplen i el futbol, sobretot internacional (Premier League, St. Pauli, Celtic...), sense deixar de banda la faceta més social de l'esport rei (rivalitats, supporters...).


Així doncs, benvinguts a les arts del nostre temps!