Vivim en l’època de la immediatesa, de les curses per ser els primers en informar sobre allò que passa al nostre voltant. Per això, en aquest context actual, no sembla massa lògic que el 90% dels mitjans de comunicació triguin gairebé 9 anys en fer-se ressò d’un dels casos més greus de corrupció policial que ha viscut la ciutat de Barcelona. Per ser més concrets, que triguin 9 anys en fer-se ressò d’una de les parts del cas. Ho podríem atribuir al desconeixement, però ens estaríem enganyant: si no s’ha parlat del cas 4F des de l’òptica dels “condemnats” ha sigut exclusivament per interès polític. I no hi ha més secret.
No vull escriure sobre el cas 4F perquè des del 2006 algunes ho hem fet a bastament: a les parets de forma breu i impactant (Llibertat Rodri, Alex i Juan o Prou muntatges policials); de manera resumida en fulletons per repartir a tota mena d’actes; periodísticament a mitjans com La Directa; en forma de protesta com les vagues de fam dels detinguts i de la Mariana… Qui no ha volgut assabentar-se’n (o no l’han deixat), pot mirar el documental que ha trasbalsat l’opinió pública catalana. La meva intenció en aquest post és denunciar com els mitjans i els càrrecs polítics han tractat el cas.
Feia temps que molta gent esperàvem que un documental premiat com Ciutat morta deixés de ser menystingut i censurat al nostre país. Quan es va anunciar que dissabte passat s’emetria a TVC (concretament al Canal 33, no fos cas que el pogués veure massa gent), es va engegar una campanya que ja es preveia exitosa: als grups de whatsapp, milers de tietes ens convocaven a presenciar un documental del qual mai n’havien sentit a parlar. I les bones previsions es van confirmar: Ciutat morta va rebentar els audímetres amb un 20% del share i va batre el rècord del canal en molt de temps. Sens dubte, una alegria per totes les que hem seguit el cas del 4F des de l’inici.
Els mass media acostumen a parlar d’un tema quan ja és notícia. Mai s’avancen als fets, sempre van a roda. Amb el cas 4F no ha estat una excepció. I el tractament informatiu m’ha fet sentir VERGONYA dels mitjans que tenim, tant els públics com els privats. Aniré cas a cas.
- TVC. D’acord que emetre el documental censurat 5 minuts no és voluntat directa de la televisió pública catalana. Però que ni abans ni després de l’emissió del documental s’esmentés absolutament res de la censura propiciada per una demanda del cap d’informació de la Guàrdia Urbana és pur servilisme. Pels qui no hagueu vist el tros censurat, cliqueu aquí, val la pena.
- El Periódico. Dimarts 20 de gener de 2015 han tret la portada que haguessin hagut de treure el dia en què es va condemnar a Rodri, Alex, Juan, Patri i Alfredo. Massa anys de retard. Paradoxalment, el director de llavors, Rafael Nadal, ha sortit avui a la ràdio dient que un cas així s’ha de reobrir sí o sí. A buenas horas mangas verdes. La investigació que no va voler fer El Periódico al seu dia ja li han fet el Xapo i el Xavier.
- Pilar Rahola. No perdré massa temps criticant la musa de CiU, perquè totes la coneixem. Però el paper que va fer ahir a la tertúlia d’El Món a RAC1 és absolutament vomitiu. Qui l’hagués escoltat sense saber de què anava el tema hagués cregut que Rahola era la gran defensora dels 4F, una justiciera amb la missió de reobrir el cas. La realitat és que durant 9 anys ha estat callada, i quan ha parlat ho ha fet per criticar aquelles que volien investigar de debò els esdeveniments. Rahola em mereix respecte zero i el seu cinisme i la seva hipocresia no ens poden passar per alt.
- Jordi Basté. Un altre periodista que porta tota una vida connectat amb el poder i que aquests dies aparenta indignació. Ell i gent com ell coneixien el cas (aquest i tants d’altres que els moviments socials posen sobre la taula) i tenien veu per fer-lo públic, però fins que no s’ha emès un documental que ha arribat a una majoria de la població no els ha interessat donar quota al 4F. Patètic.
- Màrius Carol. El dandy de la burgesia catalana ni tan sols va fer l’esforç de fer veure que estava afectat. Per a ell, gent com el Rodrigo o la Patricia només són xusma i tant li fa el que els pugui ocórrer. Alguna cosa haurien fet perquè són okupes i entre els okupes hi ha molts violents. I pobre guàrdia urbà que està en estat vegetatiu. Només un petit detall: en Màrius va cobrar per assistir a una tertúila sobre Ciutat morta… sense haver-se pres la molèstia de veure Ciutat morta! Suposo que no acompanya amb un gin tonic. Tot i això, l’amiguet del Conde no ha estat l’únic tertulià que ha opinat sobre el documental sense haver-lo vist (López Alegre o Martín Blanco poden donar-ne fe).
- Opinadors del “només s’explica la versió d’una de les parts”. Hem estat mamant la versió oficial durant 9 anys, amb contradiccions entre alcalde i policia, amb informes forenses negant la versió oficial, amb neteja de proves del lloc dels fets i amb infinitat d’etcèteres. I ara ens volen fer creure que sobre el cas 4F només s’ha explicat una de les parts? Sort del Xavier i del Xapo (i de La Directa, i de Desmontaje 4F, i de la Mariana, i del crowfunding…) que han tret a la llum la part que l’oficialisme no explica: tortures, racisme, suïcidi, corrupció, invenció de proves per inculpar, supèrbia judicial… Que no tinguin la cara dura de venir a dir que el documental és esbiaixat, ja que l’únic motiu pel qual 5 joves han hagut de perdre anys de la seva vida entre reixes és perquè es necessitava un cap de turc que pagués pel fet que un guàrdia urbà havia quedat en coma (després d’una nefasta intervenció policial, per cert).
- Premsa general. No he pogut estar al cas de tots els mitjans ni de tots els opinadors. Però el resum global és que arriben 9 anys tard, després que 4 innocents hagin menjat molts anys de presó i que una d’elles ja no pugui llegir ni veure la indignació que tothom aparenta. Massa vides destrossades per interessos polítics, policials i judicials, amb la premsa com a crossa per subjectar el que, des de bon principi, no s’aguanta per enlloc.
Els responsables polítics del cas també estan demostrant el seu baix nivell, novament reflex evident de la societat en què vivim. Els uns culpen els altres, i que continuï aquest sainet kafkià. Els que abans estaven a l’alcaldia (PSC, ERC, ICV), des de la còmoda oposició demanen l’obertura del cas (per exemple, Ricard Gomà), quan en el fons són els grans culpables de la situació. I els que abans estaven a la oposició (CiU), ara se’n volen rentar les mans, malgrat ser ells qui han jubilat de per vida als dos policies empresonats per tortures i falsificació de proves. Tot plegat, una broma de molt mal gust.
La responsabilitat policial potser millor obviar-la en aquest post, perquè pesaria tant que el servidor no podria assumir tanta càrrega. Només donar la benvinguda a aquelles que veient aquest documental s’han desenganyat de la perfecció de la tasca policial (independentment del cos) i s’han adonat que a més de "vetllar per la nostra seguretat", aquesta gent no té cap problema en practicar abusos d’autoritat de tota mena (tortures, amenaces, intimidacions, etc). I deixem-nos de tonteries de l’estil “la majoria fan bé la seva feina”. Només faltaria.
Ciutat morta era una bomba i els ha explotat a les mans. I les que hem seguit el cas des del principi ens n’alegrem moltíssim. A l’altra banda, la indiferència que ha demostrat la major part de la gent ha retratat la societat individualista en la qual vivim. Al Rodrigo, a l’Alex i al Juan els serveixen de poc la indignació que es palpa avui. A la Patricia, senzillament, no li serveix de res.
Ara més que mai no podem parar. Fins que es demostri el que algunes ja sabíem des del 2006: la innocència dels i les condemnades pel cas del 4 de febrer.
PD: Aprofito per recordar que actualment hi ha dos casos greus d’abusos policials i d’invenció de proves inculpatòries. D’una banda, 7 anarquistes són en presó provisional sense CAP acusació (només per evitar que atemptin, la declaració del fiscal no té res a envejar a les que es feien amb Don Paquito); de l’altra, el bukanero i militant comunista Alfon ha estat condemnat a 4 anys de presó després de ser detingut a la vaga general del 29 de març de 2012. A l’estat espanyol encara hi ha pres@s polítiqu@s.
