Fa sis anys vaig escriure un post que ara canviaria de dalt a baix, però que em serveix com a punt de partida per parlar de la mateixa qüestió: Sant Jordi. Ja fa temps que el Dia del llibre i la rosa va ser abduït per la indústria editorial, però aquest fet ha augmentat de manera bestial fins al punt que s’ha desvirtuat tota l’essència cultural de la jornada.
Una de les definicions més brillants sobre què és Sant Jordi avui la feia Gemma Ruiz en aquesta entrevista a Crític (les tres últimes preguntes, tot i que l’entrevista sencera és interessant). Precisament, la periodista cultural de TV3 apareix al rànquing dels més venuts d’aquesta Diada gràcies a la seva novel·la Argelagues. Quan analitzem aquest rànquing ens topem amb la crua realitat: per Sant Jordi no guanya qui millor escriu, sinó qui sap vendre més.
Certament, les dades dels llibres més venuts no són pas per treure pit del país on vivim. Personalment, sento vergonya aliena de veure com qui més ven són aquells que surten als mitjans de comunicació de masses: periodistes, presentadors, tertulians, opinadors, showmans… Tots disfressats d’escriptors per un dia. Vegem doncs els rànquings dels més venuts:
Ficció en català
El rànquing més deplorable: només 3 autors dels 10 més venuts són escriptors (Jaume Cabré, David Cirici i Ildefonso Falcones). La resta, personatges que aprofiten la seva influència mediàtica per a promocionar-se: Xavier Bosch, Pilar Rahola, Jordi Basté, Rafel Nadal i Sílvia Soler (deixebles del Godó); o Albert Espinosa i la mateixa Gemma Ruiz, en menor mesura.
No ficció en català
La tendència es manté gairebé intacta respecte a la ficció. Entre els més venuts hi ha Carles Capdevila (exdirector de l’Ara), Quim Monzó (opinador de La Vanguardia), Roger Vinton (Tuitstar), Mònica Usart (meteoròloga de RAC1) o Antonio Baños (el proper líder de Convergència?). Només 4 de 10 són escriptors, dos dels quals estrangers (Yuval Noah Harari i Marie Kondo, tot i que segurament al Japó també entraria dins el grup dels mediàtics).
Ficció en castellà
En aquest rànquing, gairebé tots els llibres més venuts són d’escriptors. Només es colen com a mediàtics Albert Espinosa i David Trueba (cineasta, mediàtic, però no al nivell dels opinadors i periodistes de l'anterior llista en català). També es cert, però, que força escriptors dels que apareixen són gairebé estrelles del rock, com Javier Cercas, Dolores Redondo o Arturo Pérez-Reverte… però això ja és una animadversió personal i crec que ara no toca ser destroyer amb ells.
No ficció en castellà
Meitat escriptors, meitat mediàtics. Està bé que Josep Fontana o Gloria Fuertes siguin el quart i la sisena més venuts, però és demencial que Pau Donés o Jordi Cruz també estiguin al top 10. Al rànquing també hi trobem periodistes (Xavier Aldekoa) o músics (James Rhodes) que són mediàtics però… encara.
Una vegada analitzats els autors més venuts és evident que per Sant Jordi el criteri que prima a l’hora d’escollir un llibre no és precisament la qualitat literària. Ni tampoc l’originalitat ni l’esperit crític. Uns dies abans del 23 d’abril, els anuncis als mitjans ja preveuen quin serà “el llibre d’aquest Sant Jordi” i no acostumen a errar.
La Diada s’ha convertit en una festa consumista més, tot i que segurament sempre ho havia estat i jo era més innocent. Un dia a l’any, es parla de literatura en prime time a tele i ràdio. Regalem una rosa -tampoc tot és meravellós en el mercat de la floricultura, com bé explica l’Esther Vivas aquí- i ens comprem un llibre perquè toca. Ens apropem a les Rambles i al Passeig de Gràcia per veure famosets que habitualment només veiem a través de la pantalla. I això sempre fa gràcia.
En definitiva, l’apropiació de Sant Jordi per part de la mateixa gent que ens trobem diàriament a la tele, a la ràdio o als diaris està allunyant cada vegada més de la festa a aquells que tot i no considerar-nos culturetes ens apassionen els llibres. Evidentment, em refereixo als llibres que tenen alguna cosa a dir i no a aquells escrits per ves a saber qui i que es mouen exclusivament pels interessos del mercat.
 |
| Juan Martín Guevara, germà petit del Che, va signar a Barcelona un llibre del qual és coautor. Ell no és escriptor, però se m'acudeixen poques persones que tinguin quelcom més interessant per explicar |
