Quan es va conèixer la doble pregunta per la consulta vaig pensar dues coses: la primera, que aquesta consulta no es faria mai, i menys si depenia de la iniciativa de Convergència i Unió. La segona, que després de tants mesos donant-hi voltes i pactant, la pregunta estava redactada amb menys gràcia que un show de Los Morancos.
A mesura que van anar passant els mesos, i sempre convençut que el 9N no votaríem, la meva idea de doble resposta va anar variant: vaig començar posicionant-me per l’abstenció, després vaig evolucionar cap al vot nul (No-Sí, opció que ideològicament em continua semblant la més propera) i finalment, per un tema pragmàtic, vaig inclinar-me cap al Sí-Sí. I ara que ho tenia clar, es confirma que Convergència i Unió s’han cagat als calçotets.
La roda de premsa d’Artur Mas, dimarts 14 d’octubre al matí, va ser de les coses més esperpèntiques que ha viscut la política catalana. Per resumir-ho: el 9N havíem de jugar una final de la Champions i acabarem jugant un partit de costellada de solters contra casats. I la resta que ens vulguin vendre és només fum (el fum de les costelles a la brasa de després del partidet).
El que va fer Mas, en un país normal (com volen els amics de l’ANC), hagués suposat el cessament immediat del President de la Generalitat: per incomplir el programa, per trencar els pactes i, en definitiva, per enganyar a la població. Però a Catalunya tenim una camarilla d’amics de CiU (F.M. Álvaro, Rahola, Cardús, Soler i sobretot Forcadell…) que s’encarreguen que Mas sigui intocable reforçant el seu discurs: la culpa és d’Espanya i dels partits catalans que no han preservat “la unitat” per sobre de tot.
El nou 9N, l’alternativa a la consulta que va presentar ahir Mas, és tan ridícul que a la resta del món es deuen estar descollonant. La consulta, en comptes d’un referèndum, acabarà sent una trobada d’independentistes de nova fornada (és a dir, propers a l’entorn CiU-ERC, molts dels quals històricament “només” han sigut catalanistes moderats), una macroenquesta del CEO on podran dir: «Sí, estic a favor que Catalunya esdevingui un estat independent»… i res més. Dos anys de teatret i de menjar-nos informatius sencers parlant del “procés” per acabar en una jornada reivindicativa que no servirà absolutament per res.
Una cosa queda clara: el President no és tonto. Des del principi ha sabut que la consulta no se celebraria (molts també ho sabíem, és cert), però ha gesticulat i ha parlat (fins i tot en anglès, escoltin) com si ho tingués tot controlat. L’única dificultat podia sorgir al moment de fer la marxa enrere, però com tothom va comprovar, amb uns grams de maquillatge i unes unces de culpabilitzar l’altri ja tenim una poció màgica que ha fet efecte a un bon nombre de fidels seguidors, els mateixos que fan servir seriosament el hashtag #totsambelpresident.
Qui també sembla que, de moment, ha picat és ERC (perdonin que no els anomeni Esquerra, em fa mal a la ideologia). Un partit que s’ha menjat dos anys de les pitjors retallades que hem sofert mai a canvi del paripè en què s’ha convertit la pseudoconsulta del 9N. La voluntat de CiU és clara, i vol arrossegar ERC fins al final: allargar el mandat, perpetuar-se a la poltrona i continuar amb les polítiques de privatització i de retallades mentre es tapen els escàndols de corrupció. I què poden fer perquè això no els desgasti tal i com ja indiquen les enquestes? Tatxan! Segona poció màgica: eleccions plebiscitàries, llista conjunta (on Artur Mas, evidentment, no anirà de suplent) i qui no hi estigui d’acord és que no creu en la unitat política i s’ha baixat del tren d’aquest magnífic procés encapçalat per aquest brillant líder.
Vist això és evident que el 9N no seré jo qui doni suport al joc de mans que s’ha empescat el President i que aprofitaré el diumenge per fer altres coses més interessants. No accepto una falsa consulta que obeeix l'estratègia personal de Mas quan ell no s’ha atrevit a desobeir l'estat espanyol en cap moment (ho va dir David Bou i jo ho comparteixo). A la llarga, espero que sigui veritat això que ens han venut que tenim una societat civil mobilitzada i autònoma, que s’adoni que qui enganya i menteix ho ha de pagar, i que destrossi d’una vegada per totes el xiringuito que tenen muntat des de fa dècades els representats la dreta a Catalunya.
