1 am. Apago la ràdio i em disposo a dormir. Impossible agafar el son, massa emocions viscudes en les darreres hores i una quantitat de bones notícies inimaginables fa uns dies. Em venen al cap nits electorals en què, a casa, hem anat a domir entre emprenyats i resignats, pensant que la democràcia burgesa només beneficia a qui la impulsa, la dreta adinerada. En la foscor absoluta, tanco el puny i colpejo el cel, eufòric: «Sí, joder, sí! Hem aconseguit fer fora al Trias!». I com nosaltres, tants altres. Ahir, l’esquerra va jugar al joc de la dreta, i aquesta vegada vam guanyar.
BARCELONA, CIUTAT ROJA
Quin orgull veure l’alegria dels vencedors. I quines ganes teníem de veure les cares que se’ls va quedar als representants de la dreta barcelonina, tant catalanista com espanyolista. Anem a pams.
- Ada alcaldessa. Sí, s’ha pogut. El front d’esquerres preparat per assaltar l’alcaldia de la ciutat ha aconseguit el seu objectiu. Barcelona, que sempre ha sigut una ciutat rebel, tindrà una activista com a alcaldessa. Sabíem que Barcelona en Comú podria ser la força més votada, però temíem una aliança a tres per tornar a fer Trias alcalde. Per sort, la desfragmentació del vot ha fet impossible construir un puzzle per sumar majoria, i l’Ada serà alcaldessa.
- La CUP entra amb prou força. Tres regidors no són una barbaritat, però s’està demostrant que el discurs rupturista de la CUP va quallant a poc a poc. Barcelona potser encara és un objectiu massa elevat, però a poc a poc van caient municipis més grans. Quan es treballa bé, res és impossible.
- Trias, perdedor absolut. Es feia el gallet durant la campanya, amb un discurs on no descartava la majoria absoluta. La realitat ha sigut que s’ha fotut una gran òstia i hem d’estar molt contents per això. Ha sigut un alcalde lamentable, sempre més preocupat pel turisme d’alt standing i per facilitar la vida a les granse empreses que per la gent que vivim a Barcelona. Trias ja ha caigut, el proper ha de ser Mas.
- La dreta espanyolista també baixa. Que el PP no pinta res a Catalunya ho sospitàvem (tot i això fins ahir eren els aliats de Trias a l’Ajuntament), i ahir es va confirmar. 3 regidors, els mateixos que la CUP. Està clar que la dreta rància i espanyolista ha passat a Ciutadans, però tot i així la suma de tots dos (8) és menor als resultats de 2011 (9 pel PP). El discurs de perdedor de Fernández Díaz és demencial, d’aquests per agafar crispetes i veure’l repetit.
- Fracàs del discurs nacionalista identitari. Quan només tens un punt en el programa, t’ho jugues tot a una carta. Bosch ha apostat pel Sí a la independència (batalla nacional) en unes eleccions municipals on l’únic que estava en joc era el model de ciutat (lluita esquerra-dreta). Ha fracassat i ni tan sols podrà fer-li de crossa a Trias. Alguns dels seus palmeros van oferir un gran espectacle de rabietes, especialment el bufó clenxinat Bernat Dedéu. Siga mamando.
- «Risto Mejide, estás expulsado». El PSC és una broma de mal gust. I el publicista que escriu llibres sobre com triomfar sense treballar li ha fet la campanya electoral a un candidat que passarà sense pena ni glòria. Collboni, em sembla que es deia.
- La lluita de classes més viva que mai. Comparant aquests dos mapes queda clar que la lluita de classes existeix. I que podem guanyar-la. És clar que formant part d’un sistema capitalista el marge d’actuació és molt limitat, però sempre és millor que ens governi l’esquerra que la dreta neoliberal. Ahir no va ser un dia feliç per la gent d'Upper-Diagonal.
 |
| Diferència de la renda per càpita segons els barris |
 |
| En blau, els districtes on guanya CiU. En verd, on guanya Barcelona en Comú |
Als districtes humils i treballadors de la ciutat, Barcelona en Comú ha arrasat. Per exemple, a Sant Martí, el meu, la candidatura de Colau ha tret un 29% per davant del 16% de CiU i l’11% d’ERC. Orgull roig d’un districte que el 2011 va decebre una mica, però que 4 anys més tard ha enfonsat la dreta.
Per contra, i per qui segueixi pensant que la lluita és entre pobles i no entre classes, a Sarrià-Sant Gervasi la dreta catalana ha tret un 41% dels vots, i la dreta espanyola sumada un 27%. Als rics, les banderetes els són igual.
La decepció barcelonina, per mi, ha estat Gràcia. Barri de tradició popular convertit en l’espai dels pijoprogres, CiU ha tingut el màxim suport, si bé és cert que amb Barcelona en Comú trepitjant-li els talons. No tot pot ser perfecte.
CORNELLÀ COMENÇA A DESPERTAR
5 regidors ha tret Cornellà en Comú-Crida per Cornellà. 5 regidors que li han fet perdre la majoria absoluta al PSC de l’alcalde Balmón. I en un dels bastions del pscisme català (em nego a anomenar-ho socialisme), això és molt. L’activisme i la militància de base han estat la segona força més votada i el Vidal, la MªJosé, l’Ángel, la Mari Carmen i el David entraran a l’Ajuntament per donar molta canya i per començar a desmuntar el xiringuito que des de temps de Montilla, tenen muntat Balmón i companyia. Destacar que CiU no ha tret ni un sol regidor a Cornellà. Visca el cinturó roig (i combatiu)!
LA CUP, VENCEDORA GLOBAL
Ho tuitejava ahir David Fernández amb una sola paraula: formiguetes. Als pocs ajuntaments on governava la CUP han aconseguit majoria absoluta. Però sobretot, han començat a caure ciutats importants (Capellades, Ripollet), capitals de comarca (Berga) i moltes regidories en ciutats clau com Sabadell, Terrassa, Girona… i Badalona, on si s’alien Badalona en Comú, PSC, ERC i ICV, l’alcalde racista Albiol pot deixar de ser-ho. A més, tindran regidors a les 4 capitals de província. Felicitats per la feina ben feta!
 |
| Els 3 regidors de la CUP a Barcelona |
CIUTADANS PUJA PERÒ NO TANT
Molta gent s’alarmava per la pujada de Ciutadans. És cert que és preocupant que la dreta espanyolista, rància i sense programa polític pugi tant. Però fa la sensació que han tocat sostre i que no pujaran més. A més, queda claríssim el transvasament de vot de PP a Ciutadans, i la lectura positiva que se’n pot fer és que la dreta està pecant del que se li retreia a l’esquerra: la fragmentació.
DAVALLADA DEL FEIXISME
Una de les grans notícies positives, sens dubte, és la patacada del partit feixista Plataforma per Catalunya. De tenir 67 regidors a tot Catalunya passen a 8. El seu discurs de l’odi en part ha estat assumit per PP i Ciutadans, però cal estar orgullosos de la feina feta dins l’àmbit antifeixista (especialment gràcies a Unitat contra el Feixisme i el Racisme) a l’hora de denunciar qui s’amaga darrere de partits com Plataforma per Catalunya.
EL DRAMA DEL PP A ESPANYA
Un dels millors moments de la nit va ser veure les cares i escoltar els discursos dels dirigents populars de tot l’estat. No saben perdre perquè sempre guanyen, però ahir ni el seu caciquisme habitual ho va impedir. Segueix sent trist que en certs llocs continuïn sent el partit més votat, tot i que no els servirà de res perquè la gent està tan farta del seu clientelisme que proliferaran les aliances per xutar-los.
- Madrid. Una de les alegries de la nit, sens dubte, és saber que molt probablement Esperanza Aguirre no serà alcaldessa de Madrid. A diferència de Barcelona, però, Manuela Carmena no ha estat la força més votada (per poc), però l’aliança amb el PSM es preveu fàcil. Hasta otra, Esperanza. I seguint amb el que dèiem de la lluita de classes: a Vallecas, Ahora Madrid va treure més vots que PP i PSOE junts.
- País Valencià i Balears. Tant a la Generalitat com a València, sembla que el PP ho té cru. Una aliança de Compromís, PSPV i Podemos els fa fora del poder. Una de les imatges de la nit, d’aquestes que veuries repetida una vegada i una altra, és la del discurs de Rita Barberà, amb la cara més llarga que el seu mandat a la capital valenciana. El cromanyó Bauzá sembla que també té els dies comptats. Un altre bastió històric del PP que caurà.
 |
| Desolació |
En general, doncs, la d'ahir va ser una nit en què es va mobilitzar la classe treballadora i va obtenir els seus fruits. Que no decaigui la cosa, perquè a més de les institucions, tenim molts altres àmbits per conquerir. Sempre des de l'esquerra.
