Diumenge passat va finalitzar un programa força inèdit tenint en compte el model de televisió pública a què ens tenen acostumats. Per qui no l’hagi vist, el programa en qüestió és Trinxeres i repassa el front de Catalunya l’any 1938, des de la Vall d’Àneu fins al Delta de l’Ebre. I ho fa amb un format força innovador, a través de tres reporters (Eloi Vila, Carles Costa i Marc Juan) que fan a peu aquesta travessa per l’últim gran front de la Guerra Civil espanyola (GCE). Clicant a la imatge de sota podeu accedir als 8 episodis.
Els dos últims capítols, però, no s’han rodat a cap front, sinó que han mostrat l’impacte de la GCE a Barcelona, un, i l’exili republicà a França -la Retirada-, l’altre. Aquest darrer episodi va molt bé per parlar d’un tema que l’Estat espanyol ha volgut silenciar sempre: la recuperació de la memòria.
Precisament, un programa com Trinxeres és una eina útil (canal molt divulgatiu, explicació amena d’episodis històrics, senderisme com a fil conductor) perquè els crims que va cometre el franquisme ja des de l’inici de la guerra no quedin impunes. Com han demostrat els tres conductors del programa, Catalunya encara està plena d’elements que ens traslladen 80 anys enrere.
I si sortim del Principat, també. Fa dos anys vam fer una ruta amb la meva mare i la meva germana amb destí a Argelers-sur-mer (fotos al final del post). El viatge tenia la intenció de veure el lloc on va ser empresonat l’avi de la meva mare, el meu besavi, a qui no vaig arribar a conèixer. Malgrat tot, passar una estona en aquella platja que no fa tant va ser un camp de concentració on el Govern francès va tancar a desenes de milers d’exiliats republicans va ser un moment molt emotiu.
 |
| La platja d'Argelers va ser un camp de concentració entre 1939 i 1941 |
Tota aquesta gent que va acabar tancada en condicions infrahumanes, en una platja convertida en cementiri, va arribar a França pensant que el drama de la guerra s’acabava per fi. I ho va fer gràcies a la solidaritat dels soldats republicans, que amb la guerra ja perduda van aconseguir retenir les tropes franquistes perquè la població tingués temps d’arribar al pas fronterer.
Al país veí, però, els exiliats només van trobar repressió per part de l’Estat i el menyspreu de la major part de la ciutadania francesa (la mateixa que avui vota massivament el Front National per aturar la immigració i els refugiats i demostra que la història es repeteix).
Al país veí, però, els exiliats només van trobar repressió per part de l’Estat i el menyspreu de la major part de la ciutadania francesa (la mateixa que avui vota massivament el Front National per aturar la immigració i els refugiats i demostra que la història es repeteix).
Dels supervivents de la Retirada, molts no van poder tornar mai a la seva terra. El "govern" franquista es va caracteritzar des del primer moment per ser un règim genocida que volia esborrar físicament tot el que sonés a esquerra, progrés i república, per crear una societat on tothom que hi visqués combregués amb el nacionalcatolicisme oficial.
Convé no oblidar (ni perdonar) mai els crims que va cometre el franquisme, però tampoc la complicitat que va tenir de governs europeus com el francès o el britànic. Trinxeres no s’endinsa en les profunditats polítiques del conflicte, però sí que demostra la importància de tenir memòria. A la nostra televisió pública li manquen Trinxeres i li sobren debats d'opinió i d’actualitat.
 |
| Pas fronterer del Coll dels Belitres. Sobre el turó s'hi ubica un Espai de Memòria |
 |
| La tomba d'Antonio Machado a Collioure |
 |
| Un dels diversos monuments dedicats als exiliats republicans, al costat de la platja |
 |
| Memorial dedicat als exiliats que van morir (o els van matar) al camp d'Argelers |
 |
| A la maternitat d'Elna es van salvar unes 600 vides dels infants que hi van néixer entre 1939 i 1944 |
