Difícil decisió la que se’ns presenta el 24 de maig a aquells que mai ens hem sentit propers a cap partit polític perquè no creiem en la política institucional de la falsa democràcia en la que vivim, però que som conscients que avui en dia els temps no estan per ser purista sinó que cal ser pragmàtic.
El panorama de l’actual Barcelona és el pitjor que recordo dels 27 anys que porto visquent a la ciutat. A més de l’evident degradació social conseqüència del saqueig econòmic (la mal anomenada crisi), Barcelona està en mans de la dreta neoliberal i els seus efectes es fan pal·lesos dia a dia: les diferències entre els barris i rics i barris pobres s’han eixamplat; el turisme és la gran prioritat de l’Ajuntament, i els turistes envaixen cada vegada més un espai públic que ja no és pel veïnat; es reformen grans avingudes per rics (Diagonal, Passeig de Gràcia) però continuen existint barris amb equipaments precaris; l’empresa privada està entrant cada vegada més dins de l’administració pública (al transport, a la sanitat, a escoles, instituts i universitats, a les biblioteques…); s’estan privatitzant espais que tota la vida havien sigut de lleure pels veïns (Parc Güell, Hospital de Sant Pau, Turó de la Rovira, el Port de Barcelona…). En resum, el mandat de Trias ha estat un desastre absolut pel ciutadà barceloní que no té ni negocis ni grans propietats.
Aturar la fúria neoliberal és el gran objectiu de les iniciatives per plantar cara al capitalisme que sempre han sorgit a la ciutat, però que s’han fet més visibles des que han adquirit una dimensió política més tradicional. Per aturar Trias, la sociovergència i la ultradreta en alça representada per Ciutadans tenim dues opcions clares que em disposo a analitzar, més una tercera (l’abstenció) que generalment per mi és l’opció prioritària.
Capgirem BCN (CUP)
A favor: Vot segur perquè saps que en general no decebran. Són persones com tu o jo, no pas polítics. Treballadors/es, conseqüents, ambicios@s… i sobretot, amb un model de ciutat que s’assembla molt al que hauria de ser l’ideal, on el turisme i els interessos del capital no són la prioritat.
En contra: la “poca utilitat” del vot, ja que algunes enquestes no dónen ni un/a sol/a regidor/a a la formació. A més, en cas de resultats ajustats, no crec que es produís un hipotètic pacte entre CUP i Guanyem perquè el dogmatisme d’ambdues formacions ara per ara és força elevat, així que tot i que sap greu admentre-ho, es pot pensar que votar-los és llençar el vot a la brossa.
BCN en Comú (Guanyem, Podemos, Procés Constituent… i ICV)
A favor: És trist, però la gent necessita un/a referent a qui donar el seu suport. Ada Colau ha demostrat que és una molt bona portaveu, sense pèls a la llengua i sobretot, del nostre costat de la trinxera. Si a això se li suma “l’efecte Podemos”, que ha diluït la lluita al carrer però que ha despertat part de l’electorat que mai votava, tenim davant l’única candidatura amb possibilitats reals de ser l’alternativa a CiU i al nefast alcalde Trias.
En contra: la presència d’ICV a BCN en Comú és el que em tira enrere i em fa dubtar molt a l’hora de donar-los suport. ICV és part de l’esquerra tradicional, de la que deu diners a la banca, de la que va baixar-se els pantalons al 78 i va trair a tantes i tants represaliats franquistes… i sobretot, és part de la suposada esquerra que ha governat Barcelona durant més o menys 30 anys. És cert que les coses no estan per ser puristes, però l’estratègia de rentat de cara que ICV pretén fer amb BCN en Comú em costa d'empassar.
Abstenció
A favor: Ideològicament, la meva opció preferida des de sempre. El motiu és fàcil: la classe treballadora mai es beneficiarà d’un sistema democràtic burgès, que per defecte sempre afavoreix els interessos de la dreta, ja sigui conservadora (PP) o liberal (PSOE). I sobretot afavoreix els interessos del capital, antagònics amb els interessos dels i les treballadores. Des de la Revolució Francesa (1789) s’ha demostrat que això és així, i a l’Octubre de 1917 uns quants treballadors emprenyats es van encarregar de confirmar-ho.
En contra: En un caixa o faixa contra Trias, l’abstenció no pren part del partit a cara o creu. És evident que hem de lluitar pel socialisme (no per la socialdemocràcia), però mentre aquest no arribi, la farsa de les eleccions burgeses són les engrunes que ens han deixat. Sóc del parer que no ens hem d’alimentar d’engrunes, però alguna vegada ens podem tapar el nas i empassar-nos-en alguna.
 |
| Trias ja ha començat la campanya de forma il·legal, per exemple, via Twitter |
Vist el panorama, segurament la decisió la prendré el mateix 24 de maig, tot i que queda més d’un mes on encara poden passar força coses. El que tinc clar és que si continuen les campanyes d’agressió entre CUP i Guanyem per rascar unes dotzenes de vots, l’abstenció serà la tria definitiva. Sembla mentida que, després de tot el que ens ha ensenyat la història, hi hagi qui segueix atacant a qui té més a prop com si es tractés del gran enemic a batre.
Trias, tremola, perquè encara que ja has començat a fer campanya electoral des de l’Ajuntament (és a dir, amb recursos públics), confio plenament en què el 24 de maig et farem caure.
