Quan l'analfabetisme triomfa

23 d’abril, diada de Sant Jordi. Es regalen roses i es consumeixen llibres de manera desenfrenada. Llibres com a tradició comercial, no pas cultural. Llibres que, en molts casos, serviràn per decorar una habitació que tindrà més credibilitat amb els prestatges plens que buits.

M’agradaria creure que Sant Jordi és quelcom més que embussos i consumisme. M’agradaria pensar que és la festa de la bona literatura, la que escriuen autors més o menys coneguts però amb una cosa en comú: l’esforç dedicat a la seva obra.

Però desenganyem-nos, perquè això no és així. Un fet per sobre de tota la resta em va fer estremir: la cua immensa que es va formar perquè un tal Mario Vaquerizo, incult de professió i analfabet d’ideologia, signés un llibre que suposadament ha escrit (com a mínim, figura com a autor). El típic aprofitat que veu en el dia del llibre i en l’alienació social la millor manera de fer negoci... Sense haver escrit una ratlla, ja que les úniques que coneixen aquesta gent són les de farlopa.

Quan una societat es torna boja per veure, fotografiar-se o apropar-se a un inútil d’aquestes dimensions, mentre grans escriptors que dediquen anys a escriure passen desapercebuts, és que alguna cosa no rutlla. I naturalment que ho sabem, que vivim en un lloc on la cultura brilla per la seva absència. Però aleshores, siguem coherents i no volguem disfressar Sant Jordi en una festa cultural, quan en realitat és un dia més on es demostra el provincianisme d’aquest país.

Jaume Cabré signant. 8 anys per escriure Jo confesso.