Aquest diumenge, TV3 ens ha preparat una sessió de neteja de consciència d’aquells que feia temps que no vivíem. Sota el nom de Marató per la pobresa, la televisió pública (i els diferents patrocinadors d’aquesta) han engegat una campanya perquè tots els catalans ens sentim igual de bé que un catòlic quan surt de missa i dóna almoïna a l’indigent que la demana a les escales de l’església. Amics, desenganyem-nos: això no serveix. Això no és el que necessitem els ciutadans.
Més enllà de si l’almoïna i la caritat són humiliants pels qui la reben, jo crec que sí, el rerefons és molt més complex que dedicar un dia a recaptar X diners per enviar-los a ‘no-sé-on’ i oblidar-nos-en per sempre més. Actes com aquest fan més mal que bé. Maratons d’aquesta mena fan que els ciutadans amb un mínim de poder adquisitiu es pensin que estan solucionant el problema (o part d’aquest) de la gent sense recursos, i a efectes pràctics no estan canviant ni una coma del guió escrit per Lord Capitalism i Monsieur Néolibéralisme.
La pobresa existeix perquè conviu en un context social que la perpetua. I TV3 no ens vol enganyar; fixeu-vos-hi que han escollit un nom a conciència, Marató per la pobresa, i no pas Marató contra la pobresa. Els patrocinadors de la televisió pública, grans multinacionals farcides de grans empresaris i executius, per res del món volen erradicar la pobresa, ja que sinó se’ls acabaria el xollo. Com he dit abans, la influència cristiana encara és ben present a la nostra societat, una societat que en té prou fent ‘la bona obra de l’any’.
Crec que espectacles lamentables com el que ens espera el diumenge han de servir perquè la gent desemmascari d’una vegada els caradures que ens manipulen des de les altes esferes del poder. En un context de tensió extrema i on el poble està arribant al límit, va i ens planten un circ perquè sembli que tot segueix la pauta habitual. Ha arribat l’hora d’abandonar aquesta pauta, de no tenir problemes en dir que sortim del ramat.
Perquè no necessitem Maratons per la pobresa, sinó Maratons contra la riquesa. I no maratons d’un dia, sinó jornades indefinides de persistència, lluita i convicció. Perquè si d’una cosa estic convençut és que la pobresa en si no és un problema, allò veritablement greu és el repartiment desequilibrat de la riquesa. Perquè, desenganyem-nos, de crisi no n’hi ha, perquè de riquesa n’hi ha molta. Moltíssima.
Per això, diumenge jo no seré partícep d'aquesta pantomima. Ningú es quedaria en fora de joc (bonic eslògan, sí), si existís un repartiment equitatiu del poder adquisitiu. La realitat: no falten recursos, #sobrencadires*
*Aquest vídeo, elaborat per gent de Sabadell per desemmascarar la farsa de la Marató per la pobresa, és el que ha inspirat aquest post.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada