Funcionaris i emprenedors

Tots sabem que, a dia d’avui, són èpoques difícils per a diversos col·lectius; en l’àmbit social, no ho tenen bé ni immigrants ni homosexuals; en l’àmbit polític, i més enllà dels que sempre han patit, no pinta gens bé per la gent d’esquerres; en l’àmbit econòmic, sembla que no pinta bé per ningú, tot i que sabem sobradament que això és mentida. I en l’àmbit laboral, del qual escriuré avui, la cosa està complicada per tota la classe obrera. Sí, em refereixo al poble ras i treballador amb aquests termes perquè, en contra del que diuen molts “experts”, la classe obrera no ha desaparegut. La classe obrera ha existit, existeix i existirà… el seu problema és que abans tenia consciència de classe i ara ja no en té... però existeix.

De qui avui vull parlar és d’un sector concret de la massa treballadora: els funcionaris. És cert que hi ha funcionaris de tota mena, inclosos alts càrrecs, policies... però naturalment, no em referiré pas a ells quan defensi al funcionariat.

La tertúlia que escolto als matins a la ràdio és la que m’ha fet posicionar-me clarament i escriure sobre aquest tema. Resulta que els tertulians, gent que es dedica a crear opinió a través del seu coneixement superflu i llunyà de la realitat, no estaven de bon humor i van decidir atacar sense miraments als funcionaris, fet gens original.

El motiu: considerar que, en els temps que corren, els funcionaris han de ser aquells que facin “més sacrificis pel bé global”; suposo que es refereixen al bé de tots excepte els funcionaris, és clar. Novament aquest col·lectiu de treballadors ha estat el blanc de les mossegades dels gossos de la premsa, que sempre ataquen als mateixos.

Els setciències de la ràdio van donar per fet que els funcionaris han d’acatar una nova rebaixa de sou (la que preveu el senyoret Mas) sense protestar; de fet, si fos per ells, encara haurien de donar les gràcies perquè això no és una precarització laboral, no, sinó que és “un pas per reactivar l’economia del país”. Qualsevol treballador de qualsevol empresa, ja sigui pública o privada, hauria de mostrar-se disconforme (com a mínim) quan li baixen el sou, i més en el context d’una societat on cada any augmenta el nivell de vida. Però sembla que als tertulians els molesta quan gent com els metges o els mestres protesten per mantenir (i ja no dic millorar, on vas a parar!) unes mínimes condicions laborals que ha costat anys d’aconseguir i que ara el model neoliberal vol esclafar sense miraments.

Però els xerrameques encara van anar més lluny: van titllar els funcionaris de malfeiners i de dropos, quan precisament la seva feina de seure, parlar i generar opinió aporta una productivitat 0. Van considerar que els funcionaris eren uns privilegiats i que estaven allà per una “qüestió” divina, quan tothom sap que, en major o menor mesura, un funcionari ha hagut de treballar dur i esforçar-se per aconseguir una plaça a l’administració pública. I, com deia al principi, van deixar per fet que els funcionaris han d’acceptar una rebaixa salarial perquè “tenen la feina assegurada” (i van arribar a dir que això hauria de canviar).

El primer que extrec d’aquesta barbaritat és: molt bé, en general els funcionaris tenen la feina assegurada... però quan cobra un funcionari? El suficient per aconseguir un poder adquisitiu que li permeti tenir comptes a les Caimán? O més aviat un sou “normal” que segons el seu tren de vida el fa arribar més o menys bé a final de mes? Que jo sàpiga, el problema de l’evasió fiscal i de l’especulació, entre d’altres, no recau en els funcionaris. Però, pel que sembla, han de ser ells els que paguin els plats trencats de la crisi econòmica (crisi que han generat els grans poders adquisitius, no ho oblidem).

Ara bé,  mentre el govern convergent de Mas va retallant sous als funcionaris, al mateix temps suprimeix l’anomenat “impost de successió”, un impost que perjudicava a aquells qui més tenien, que naturalment no són la majoria de la població.

I jo em pregunto, no seria més just tocar (només una mica, per descomptat) els privilegis d’aquesta gent poderosa (poca) que perjudicar milers de treballadors i, a sobre, treure el morrió als tertulians perquè ataquin indiscriminadament als funcionaris?

Doncs sembla que no, perquè el que ara es porta és ser emprenedor. Aquest és l’exemple a seguir pels bons ciutadans liberals. I és que, només uns minuts abans, a la mateixa ràdio estaven parlant meravelles d’un jove emprenedor que acaba d’estrenar una xarxa social (que té com a logotip un plàtan) avalada, compte eh, per Andreu Buenafuente. Aquest xaval encara no ha fet res i aquest “experiment” tan sols és un mer projecte que es desconeix si serà un èxit o serà un bluf.

Però és clar, un emprenedor de tals dimensions es mereix tots els elogis dels tertulians (no ho he dit, però podreu imaginar que la ràdio és de la branca convergent), mentre que funcionaris que porten treballant anys i anys, només es mereixen que se’ls tiri merda a sobre. Sembla que aquest és el model que volen els nous governants neoliberals, que evidentment no necessiten funcionaris, ja que tota la seva realitat passa per la iniciativa privada. Ara, sembla que a ells se’ls oblida que teòricament també són funcionaris, ja que som tots nosaltres qui paguem els seus capritxos, i precisament no són pocs.

De debò penses això del mestre que aguanta als teus fills cada dia?