Viure 'El Clàssic' en la llunyania

Per si algú encara no se n’ha assabentat, dissabte 10 de desembre va tenir lloc “el partit del segle” a l’estadi Santiago Bernabéu. Si algú no se n’ha assabentat, deia, tampoc crec que llegeixi aquest article. Però bé, anem al que ens ocupa.

Gairebé mai havia viscut un clàssic lluny de Barcelona, ja que la meva confiança en l’equip de la meva ciutat és tal que sempre estava a punt per agafar el metro i anar cap a Caneletes a celebrar la conquesta de la capital. Però aquesta vegada hi havia un pont pel mig, i va ser per això que vaig fer la maleta, sense oblidar-me que, fos quin fos el destí, m’hi acompanyaria una bandera blaugrana, la de les ocasions especials.

Durant la setmana de la Constitució més Concepció, molts madridistes s’havien crescut; és més, ja havien guanyat el partit abans que el Barça hagués començat a preparar-lo. Hem arribat a sentir que el Madrid està en millor forma que el Barça, que ens tornarien la maneta amb un gol de més (6-0 pels més optimistes), que Puyol està acabat i que Sergio Ramos el farà fora de la selecció, que Xabi Alonso i Ozil són millors que Xavi i Cesc respectivament... i també hem escoltat com els ‘senyorials’ seguidors blancs han defensat a mort el seu entrenador davant del gran Tito Vilanova, recordant així el lamentable incident del dit a l’ull que va convertir ‘The Special One’ en ‘One More’ (un més, vulgar i mediocre).

D'això se'n diu canviar de cara...

No n’aprenen. Des que Guardiola va arribar al Barça, cada any ha estat la mateixa cançoneta, i nosaltres que ens n’alegrem. A una setmana del clàssic, els madridistes obliden el passat immediat i revifen la cantarella de guanyar els partits abans de jugar-los. I cada any s’ho han de menjar amb patates. Aquest és un dels motius importants del meu odi visceral a tot allò que sona a blanc, però naturalment no és l’únic.

Dissabte passat, des de la llunyania de la Barcelona culé, uns crits em van despertar de la migdiada: uns antimadridistes del pis de dalt escalfaven motors. Bona senyal, bons auguris. El mateix pensarien el Tito Floren i el ‘One More’ als 22 segons de partit. Un miratge, naturalment. Potser alguns seguidors blaugrana ho van veure cru i van perdre la confiança en aquest equip; naturalment, jo no. I va arribar el recital, el festival, la humiliació en terra hostil... en resum, allò que tant ens agrada als culers antimadridistes, a aquells que hem callat durant tota la setmana per, després del partit, poder restregar la victòria a tots els merengues. I no ens n’amaguem: ells ens vacil·len abans del partit, nosaltres ho fem després. I a sobre, ens donen el gust de poder-nos recrear escoltant com el seu entrenador clama a 'La mala sort' (pseudònim d'algun àrbitre, potser?).

No vaig poder anar a Canaletes, però vaig poder compartir crits d’alegria i de ràbia amb la gent que, com jo, estava lluny de la ciutat del nostre equip. I és que portar la bandera blaugrana arreu és un orgull, i mirar per sobre l’espatlla a aquells que des de sempre s’han rigut de nosaltres, és la millor venjança.

Se las prometían felices...

Per acabar, faré el meu particular 1x1, tradició que vaig començar fa poc més d’un any, després de l’apoteòsic 5 a 0 al Camp Nou:

1. Valdés: Incomprensible error, però quan sempre la treus jugada tens certs riscos. Un ensurt.

2. Dani Alves: Se n’ha parlat poc, però pel meu gust immens a la banda dreta. Va ser qui va descol·locar el sistema del Madrid.

3. Piqué: Còmode al costat de Puyol, va estar fi al tall.

4. Cesc (Sex): Com volien els merengues, va marcar al Bernabéu. Llàstima que mai ho farà amb la samarreta blanca.

5. Puyol: Juntament amb Messi, l’únic imprescindible als clàssics. Quan en faci 60, el repesquem només per jugar contra el Madrid. Ho talla tot.

6. Xavi: Doncs sí, era millor que Xabi Alonso... Algú ho dubtava?

7. David Villa: Sorprenent suplència, però Guardiola demostra que va encertar buscant un altre perfil. És molt bo però no va tenir temps de demostrar-ho.

8. Andrés Iniesta: Bffffffffffffffffffffffffffff (Coentrao, qui??)

9. Alexis: Sublim. Per mi, la sorpresa. Lluita i dos collons. El xilè ja és 100% culé.

10. Messi: L’únic ‘Pilota d’Or’ sobre la gespa del Bernabéu. Pesats, no el compareu més amb CR7, no us convé, sobretot per una gran diferència: CR7 pretén guanyar a Messi i el clàssic és el seu mitjà; Messi vol guanyar el clàssic com a única finalitat. I ho logra. Ha de ser el Pilota d’Or sense cap mena de discussió. Que podia ser expulsat? No em feu riure, el seu toc a Xabi Alonso no és res comparat amb el que fan Pepe, Ramos, Lass, Coentrao i la mare que els va parir.

15. Keita: En ¼ d’hora va demostrar més classe que qualsevol dels migcampistes del Madrid.

16. Sergio: Recital tàctic dels que fan història. Si algun dia tinc un fill que juga de migcentre defensiu, li passaré el video del partit perquè aprengui del Busi. Imprescindible, com Puyi i Messi.

17. Pedro: Jo el volia a l’11, però ja hi serà a la tornada.

22. Abidal: Ho treu tot jugat, un plaer.