Són molts els desitjos que, de manera individual, em venen al cap per demanar-li a l'any 2012. Però aquests ja els demanaré aquesta nit, quan bufi les espelmes, mengi els raïms o vegi el Ramon García amb la seva mítica capa.
En canvi, de desitjos col·lectius me'n venen ben pocs. Els polítics ens diran, a través dels missatges televisius, que hem de demanar més prosperitat econòmica. Fals. Tot fals. Jo, al 2012, només li demano una cosa: que torni la consciència de classe.
Els treballadors estem vivint un dels moments més dolents per la nostra classe. Per això, el 2012 és un bon any per despertar del somni en què tots ens hem cregut propietaris i tornar a la realitat, als nostres orígens.
 |
| Bon any 2012 a la classe treballadora |
Perquè ja n'hi ha prou que ens facin sentir privilegiats quan en realitat estem explotats.
Perquè no podem perdre any rere any allò que els nostres avantpassats han aconseguit després de molt esforç.
Perquè és vergonyós que els de l'altra classe robin i abusin de poder i quedin impunes.
Perquè deixem d'empatitzar d'una vegada amb aquells que són els nostres opressors.
Perquè deixem de plorar morts d'empresaris (Steve Jobs...) mentre treballadors anònims moren diàriament.
Perquè ens unim i organitzem en la mesura de les nostres possibilitats.
Perquè omplim de nou els carrers, i no només els comercials.
Perquè tornin les vagues que tenen data d'inici però no de final.
Perquè hi hagi més gent a les biblioteques que a les discoteques.
Perquè cap més dona mori a mans de la seva parella / botxí.
Perquè deixem de creure que els uniformats ens protegeixen, quan en realitat ens controlen.
Perquè ens adonem d'una vegada que l'enemic no ve de fora en patera, sinó que és compatriota nostre i viu en barris d'alta seguretat.
Jejeje!!!
ResponEliminaCom sempre en la teva línia. Hi ha veritats, però, que subscribeixo totalment.