El transport. Sempre el mateix maldecap. Si viatges en vehicle particular, has de pagar benzina; i si viatges en transport públic, has de pagar el bitllet. El millor és tenir-ho tot a prop de casa, limitar-te a moure’t pel barri...
Però gairebé ningú es troba en aquesta situació. I per moure’t per Barcelona, està clar que el transport públic és la millor opció... però ja no és la més econòmica. Per aquest 2012, l’honorable alcalde Xavier Trias ha decidit fer-nos un regal especial i pujar-nos 1€ el tiquet de transport utilitzat pel 70% de la població, la T-10. Un increment del 12% (si fa no fa, el mateix increment que experimentaran els sous dels treballadors... no?) que fa que el preu per viatge rondi l’euro.
Els discursos per justificar aquesta barbàrie seran diversos, però principalment escoltarem el comodí que serveix per tot: ”cal ajustar-se el cinturó en aquests temps de crisi”, o “hem de fer un esforç entre tots per tirar això endavant”. I compte, perquè això ens ho diran persones situades a les altes esferes que fan servir el cotxe oficial com a mitjà de transport diari.
Després també trobarem el ciutadà que s’ha deixat abduir pel discurs del poderós, i influït pels mitjans de comunicació, ens recordarà que “si jo pago, que pagui tothom”, fent referència a aquells reductes de bàrbars que tenen la indecència de saltar el torn.
I, finalment, escoltarem una excusa inversemblant i cínica, una excusa que més aviat és un joc de mans dels dirigents convergents; atents: “les noves tarifes del transport afavoriran l’ús intensiu”. Perquè és cert que hi ha tres bitllets que baixaran de preu. Podríem pensar que tenim sort d’estar governats per uns senyors que pensen en els bons ciutadans, aquells que viuen aquí i es desplacen molt per la ciutat. Una fal·làcia immensa.
M’explico: els tres bitllets que disminuïran de preu respecte el 2011 són la T-Mes, la T-Trimestre i la T-Jove. La primera, utilitzada per un 9,7% de la població (i només serà 1€ més econòmica); però la segona i la tercera, només utilitzades per un 0,5% i un 0,9% respectivament! La conclusió és claríssima: una minimíssima part dels ciutadans de Barcelona es beneficiaran del canvi de tarifes es miri per on es miri. L’argument d’afavorir l’ús intensiu és completament fals, ja que a l’Ajuntament li surt a compte inflar un 10% (T-50/30) i un 12% (T-10) les targetes que utilitza el 86,2% de la població mentre baixa el preu d’aquelles que només fa servir l’11,1%. I és que per comprar-te un dels títols rebaixats has de fer un mínim de 68 viatges al mes perquè et surti a compte, i naturalment, no hi ha prou temps.
Però gairebé ningú es troba en aquesta situació. I per moure’t per Barcelona, està clar que el transport públic és la millor opció... però ja no és la més econòmica. Per aquest 2012, l’honorable alcalde Xavier Trias ha decidit fer-nos un regal especial i pujar-nos 1€ el tiquet de transport utilitzat pel 70% de la població, la T-10. Un increment del 12% (si fa no fa, el mateix increment que experimentaran els sous dels treballadors... no?) que fa que el preu per viatge rondi l’euro.
Els discursos per justificar aquesta barbàrie seran diversos, però principalment escoltarem el comodí que serveix per tot: ”cal ajustar-se el cinturó en aquests temps de crisi”, o “hem de fer un esforç entre tots per tirar això endavant”. I compte, perquè això ens ho diran persones situades a les altes esferes que fan servir el cotxe oficial com a mitjà de transport diari.
Després també trobarem el ciutadà que s’ha deixat abduir pel discurs del poderós, i influït pels mitjans de comunicació, ens recordarà que “si jo pago, que pagui tothom”, fent referència a aquells reductes de bàrbars que tenen la indecència de saltar el torn.
I, finalment, escoltarem una excusa inversemblant i cínica, una excusa que més aviat és un joc de mans dels dirigents convergents; atents: “les noves tarifes del transport afavoriran l’ús intensiu”. Perquè és cert que hi ha tres bitllets que baixaran de preu. Podríem pensar que tenim sort d’estar governats per uns senyors que pensen en els bons ciutadans, aquells que viuen aquí i es desplacen molt per la ciutat. Una fal·làcia immensa.
M’explico: els tres bitllets que disminuïran de preu respecte el 2011 són la T-Mes, la T-Trimestre i la T-Jove. La primera, utilitzada per un 9,7% de la població (i només serà 1€ més econòmica); però la segona i la tercera, només utilitzades per un 0,5% i un 0,9% respectivament! La conclusió és claríssima: una minimíssima part dels ciutadans de Barcelona es beneficiaran del canvi de tarifes es miri per on es miri. L’argument d’afavorir l’ús intensiu és completament fals, ja que a l’Ajuntament li surt a compte inflar un 10% (T-50/30) i un 12% (T-10) les targetes que utilitza el 86,2% de la població mentre baixa el preu d’aquelles que només fa servir l’11,1%. I és que per comprar-te un dels títols rebaixats has de fer un mínim de 68 viatges al mes perquè et surti a compte, i naturalment, no hi ha prou temps.
 |
| Real como la vida misma... |
Una enganyifa més que ens volen fer empassar. I que nosaltres decidim si ens empassem o si no. Respondre a aquest nou atac convergent és ben senzill, i no cal recórrer ni a la violència, ni a la desobediència civil, ni a res que ens comprometi. Simplement, està a les nostres mans aturar-ho tal i com ho van fer els nostres pares i els nostres avis l’any 1951 amb la vaga de tramvies: si pugen els preus del bitllet, la resposta és no fer servir el transport públic.
De fet, ja estan començant a sortir iniciatives en blocs i a Twitter per prendre’ns seriosament aquesta lluita gens complexa. És cert que molta gent necessita el transport públic i no pot anar amb el privat, però també és cert que hi ha alternatives per moure’s: la bicicleta pròpia, el Bicing (que també augmenta una barbaritat, però ja és un altre tema), la moto, caminar (Barcelona no és tan gran), rentabilitzar el cotxe...
Tot és bo mentre no fem servir metro, bus, tramvia, ferrocarrils i renfe a partir del 2012. En aquest cas, això sí que és una qüestió que depèn de tots i totes, ja que si aquesta iniciativa prospera, l’Ajuntament no tindrà més remei que tirar enrere aquesta mesura recaptatòria (no li sortirà a compte perdre viatgers).
És cert que han passat 61 anys d’aquella vaga que va marcar un abans i un després en l’etapa del franquisme. Però, com podem comprovar, tot torna. Sembla que ara som nosaltres qui hem d’ensenyar els nostres avis, però estem realment equivocats. Potser no sabran enviar un missatge de text pel telèfon mòbil, però en canvi ens apallissen en allò de ‘El pueblo unido jamás será vencido’ i en aconseguir objectius factibles a curt termini amb l’esforç de tots plegats.
No vull acabar viatjant 61 anys enrere, sinó 3. El video que enllaço és de l’any 2009. Crec que no cal que comenti res, tot cau pel seu propi pes:
És cert que han passat 61 anys d’aquella vaga que va marcar un abans i un després en l’etapa del franquisme. Però, com podem comprovar, tot torna. Sembla que ara som nosaltres qui hem d’ensenyar els nostres avis, però estem realment equivocats. Potser no sabran enviar un missatge de text pel telèfon mòbil, però en canvi ens apallissen en allò de ‘El pueblo unido jamás será vencido’ i en aconseguir objectius factibles a curt termini amb l’esforç de tots plegats.
No vull acabar viatjant 61 anys enrere, sinó 3. El video que enllaço és de l’any 2009. Crec que no cal que comenti res, tot cau pel seu propi pes:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada