Creure en la banca

En els temps que corren, el títol d’aquest post sembla una burla. Però no ho és. Avui m’agradaria trencar tabús i parlar d’una realitat força desconeguda, encara que cada vegada amb més presència al nostre país: la Banca Ètica. Per fer-ho, m’he inspirat en el llibre Dinero y conciencia: ¿A quién sirve mi dinero?, de Joan Antoni Melé.

La Banca Ètica no és un eslògan publicitari per vendre més, sinó una percepció humana i sostenible de l’economia. Ens han fet creure que l’economia són xifres i dades incomprensibles per la majoria de les persones; això és rotundament fals, ja que l’economia simplement és la relació de les persones amb els diners, que alhora són (o haurien de ser) mers mitjans d’intercanvi. Ens han venut la idea que els diners són l’objectiu pel qual han de lluitar les persones, i és per això que s’han empescat conceptes econòmics que ens semblen tan complicats; per fer-nos viure en la ignorància i donar-los via lliure.

M’explico. Tradicionalment, les persones han dipositat els seus diners a gent desconeguda (teòrics professionals qualificats), sense preguntar-se què feien amb ells. Per tant, es donava confiança plena en unes persones (banquers) i unes entitats (bancs) sense demanar res a canvi. Potser per això, per la ingenuitat dels clients i per l’avarícia dels financers, hem arribat on som ara: forats immensos en bancs insostenibles produïts per males i abusives gestions, que s’han de tapar amb diner públic. Concretament, amb uns 1.800€ per cada ciutadà de l’estat espanyol (de moment). Vergonyós.

Deixar de ser els pringats només depèn de nosaltres

Paral·lelament a tot això, existeix una altra realitat (ha existit sempre, però ara es fa més necessària i present), una banca que no té com a finalitat generar ingressos sense parar. Perquè s’ha vist que créixer i créixer i créixer és impossible fora dels contes Disney. Com he dit, es tracta de la Banca Ètica i sostenible i es caracteritza, entre altres coses, per:

- Transparència: els usuaris tenen dret a saber on i en què s’inverteixen els seus diners. A La Caixa o CatalunyaCaixa (o qualsevol banca tradicional) els nostres diners s’inverteixen en armes o activitats que destrueixen el medi ambient (conreus massius a l’Amazones, per exemple); activitats que “de boquilla” reprovem, però a la vegada financem. A la Banca Ètica coneixem on van els nostres diners, que serveixen per finançar projectes amb contingut social, sempre respectuosos amb el medi ambient.

- Criteris de selecció. La Banca Ètica aplica uns criteris abans de finançar projectes:

- Criteris negatius: no inverteix ni realitza operacions com la producció i venda d’armament, la producció d’energia nuclear, l’especulació financera (borsa...), la utilització de paradisos fiscals o les deslocalitzacions amb pràctiques d’explotació laboral.

- Criteris positius: prioritza les inversions en determinats sectors com el suport a projectes mediambientals, activitats de comerç just, i micro-crèdits a persones amb recursos escassos.

- Bona gestió: no només financera, sinó també compromesa socialment i respectuosa amb el medi ambient. Pel que fa a la gestió financera, la banca ètica no donarà mai un crèdit sense investigar amb què s’invertiran els diners i estudiarà la viabilitat del projecte; només assegurant-se que qui demana el crèdit el podrà tornar, es prestaran els diners. Diferència absimal amb Bankia (o qualsevol altre), que van donar crèdits a la babalà, i van acabar arruïnats; ara ja no donen crèdits a ningú, ni tan sols a les persones que els mereixerien.

- Humana: no veurem un desnonament a mans d’algun banc ètic. És inconcebible pels motius explicats anteriorment: el banc no dóna crèdit si no està segur que se li podrà tornar amb la seva deguda comissió. Recordem que en aquest país portem 80.000 desnonaments, algun dels quals ha acabat amb la vida de les persones denonades (suïcidis per desesperació...). Es tracta de terrorisme financer, sense matissos, resultat d’un neoliberalisme corrosiu que ho enverina tot.

- Solvència: malgrat tot l’explicat anteriorment, la Banca Ètica no és una ONG; per tant, la banca obté beneficis aplicant en la seva activitat tots els criteris esmentats, benefici que serveix per retornar els fons als dipositaris (sense ajudes de l’estat) i per garantir la seva continuïtat. En aquests moments d’estafa financera global (que els mitjans malanomenen crisi), la Banca Ètica garanteix una solvència absoluta; aquesta garantia és el resultat d’un treball ben fet, de no malgastar els diners dels clients de forma abusiva, de no especular i de no invertir en activitats intangibles, com han fet tots els bancs tradicionals que han de ser “rescatats”.

- No abusiva: la banca ètica és conscient que ha d’obtenir beneficis, però això no vol dir cobrar comissions fins i tot per anar a pixar. Per una banda, l’interès a les persones o grups que demanen crèdit no és desmesurat. L’interès que guanya el banc es veu com un robatori (en segons quins casos ho és), però si s’adequa a la realitat, simplement és una manera de retornar els beneficis que s’obtenen d’una activitat gràcies als diners que anteriorment t’ha deixat el banc per poder-la realitzar; d’aquest interès se’n beneficia el banc, però també el client que ha dipositat els seus diners (veure següent apartat).
Per altra banda, la Banca Ètica assumeix la comissió per fer transferències a altres entitats (amb un màxim per mes), fet del tot impensable en la banca tradicional.

- Amb consciència: la banca ètica és conscient del que pot oferir i el que no, i ho diu orgullosa, sense amagar-se’n. Mai competirà amb un banc tradicional per donar-te un benefici superior si tens els diners a determinat compte, ni tampoc et regalarà una bateria de cuina o una vaixella (totalment prescindibles en la nostra vida diària). No és aquest el seu objectiu. Dipositant els diners a un banc ètic obtindràs interessos, sí, però no et faràs ric amb ells. I em sembla el més normal del món; els diners són una recompensa per un treball ben fet i, com a tal, te’ls has de guanyar.

- Estalvi en infraestructures: la Banca Ètica es caracteritza per donar totes les facilitats per poder operar des d’internet (també per telèfon). No hi ha sucursals a cada cantonada, fet que suposa un evident estalvi en locals, electricitat, material i sous. Això són molts diners, diners que el client no ha d’assumir.

La Banca Ètica és una realitat per fer front a la banca tradicional

Vist això, per mi és evident els moltíssims avantatges que té la Banca Ètica respecte la banca tradicional. És més, quan la vaig conèixer m’hi vaig aderhir, vaig estar un temps compaginant-la amb la banca tradicional i, finalment, vaig decidir donar-me de baixa d’aquesta última. Quan el banquer de torn em va preguntar per què em donava de baixa, vaig contestar-li: “Per principis ideològics. Perquè no vull saber res d’un banc “rescatat” amb diners públics”. Ell va callar i jo em vaig sentir tan a gust.

Actualment, només sóc client d’un banc ètic. He abandonat la banca tradicional i, si miro enrere, em penedeixo d’haver-hi estat tants anys. Encara que entenc que aquest error és fruit de la ignorància generalitzada: el carrer està ple de sucursals de La Caixa, CatalunyaCaixa, Banco Santander, Banc Sabadell i demés estafadors. Per tant, el més senzill és seguir el camí fàcil i anar a caure a la seva trampa. I a això cal sumar-hi el fet que la banca ètica no té els mitjans de difusió ni les facilitats que rep la banca tradicional i, per tant, és una realitat força desconeguda. Però és una realitat. I estic orgullós de formar-hi part.

Naturalment, això no es pot acabar aquí, i cal donar-hi continuitat en els diversos àmbits de la vida, per tal de ser coherent, viure de forma socialment justa i respectar un planeta Terra ferit. Les alternatives al neoliberalisme són una realitat que cal tenir present a l’hora de consumir (comerç just i responsable, prioritzar cooperatives i petits establiments enfront de grans superfícies), a l’hora de desplaçar-se (bicicleta com a mitjà principal)... i el més important, a l’hora de concebre la vida: prefereixo tenir més temps per invertir en coses que m’agraden que tenir poc temps lliure perquè l’he gastat acumulant diners. Estalviar és bo per tenir un suport quan les coses no van bé, però acumular per sistema i voler tenir sempre més no té ni cap ni peus.

Per acabar aquesta reflexió sobre la Banca Ètica, us presento quatre entitats que actualment operen a Catalunya, i us convido a aderir-vos-hi i a abandonar els bancs tradicionals, responsables principals de la malanomenada crisi financera:

- Triodos Bank: referent de la banca ètica a nivell europeu. Té 400.000 clients.

- Coop57: només presta a entitats, però les persones poden dipositar els seus estalvis.
- Banca Popolare Etica: amb seu a Pàdua, té més de 30.000 clients.
- Oikocredit: cooperativa de crèdit holandesa.