27 anys esperant al seu amor...

M’encanten les parelles de cine. Sobretot les del cinema clàssic. No és el mateix un Humphrey Bogart-Lauren Bacall que un Javier Bardem-Penélope Cruz… o una Ginger Rogers-Fred Astaire que una Angelina Jolie-Brad Pitt. És que no té res a veure. Ens han canviat l’elegància dels clàssics per uns actors dels quals es parla més de les seves accions a fora que a dins de la pantalla.

Una parella que compleix tots dos requisits és la que un dia van formar Richard Burton i Elizabeth Taylor. Ningú dubta que és un dels tàndems més importants de la història del cinema, i que serà recordat eternament per la pel·lícula Cleopatra de Joseph L. Mankiewicz. Però de la mateixa manera, i fins al darrer dels seus dies en comú, Burton i Taylor no van deixar de generar polèmica en la vida real.

El Marc Antoni i la Cleopatra més mítics del cinema

Ahir ens deixava la part de la parella que encara resistia… L’altra part ho havia fet l’any 1984 (ja en fa uns quants). Avui tots els diaris recorden Elizabeth Taylor (bé, més aviat, els seus ulls i algun tòpic més); jo vull tenir un record per l’excèntrica parella, perquè al cap i a la fi, i malgrat acumular dos divorcis en 2 anys, serà el que els llibres de cinema reflectiran en un futur.

Burton va tenir 4 dones; Taylor, 7 marits. Ell es va fer cèlebre pel seu estil de locució; ella, pels seus ulls violeta. I tots dos es van conèixer en una de les pel·lícules menys rentables de la història del cinema, Cleopatra, que va estar a punt d’ensorrar la productora 20th Century Fox a causa del seu elevadíssim cost.

La seva vida en comú va ser més o menys igual de desastrosa, i tot i que és evident que es professaven un amor mutu, la seva manera de demostrar-lo va ser, com a mínim, peculiar. Baralles, alcohol i divorcis barrejats amb films (el segon que van grabar junts va ser ¿Quién teme a Virgina Woolf?), fama i joies (Burton va regalar a Taylor la Perla Peregrina, d’un valor incalculable): una vida de pel·lícula...

Richard Burton ha hagut d’esperar gairebé 27 anys, però per fi es retrobarà amb la dona de la seva vida. Pels creients, al cel; i pels no creients, com jo, sobre la teulada de zinc.