No em toquin a Neil Lennon...

Dimecres passat, 2 de març, es va disputar el 5è Old Firm de la temporada. Crec que aquest clàssic del futbol mereix un apartat especial, però per fer-ne cinc cèntims, l'Old Firm és el derbi de Glasgow, que enfronta el Celtic i el Rangers. No es tracta d'un partit de futbol, es tracta d'el PARTIT, el CLÀSSIC, el DUEL... el futbol europeu no coneix una rivalitat tan gran: ni el Liverpool-Manchester, ni el Roma-Lazio, ni tan sols el Barça-Madrid es poden comparar amb l'Old Firm.

Tanta passió i rivalitat no és casual, ja que l'enfrontament va molt més enllà dels 90 minuts que dura el matx. Des de 1888 s'enfronten, per una banda, la colònia d'irlandesos residents a la capital escocesa, republicans i catòlics que defensen els colors verd-i-blancs del Celtic; per l'altra, els escocesos fidels a la corona britànica, unionistes i protestans que abanderen els colors del Rangers.

El partit d'aquest dimecres va acabar com el rosari de l'aurora. Semblava que en els darrers temps les emocions estaven més contingudes que abans, però novament es van tornar a repetir les escenes de màxima tensió entre ambdues aficions. El partit que es disputava no corresponia a la Scottish Premier League, sinó que era un partit de Copa; el Celtic va eliminar el Rangers, que una vegada més va demostrar el seu mal perdre. Primer, al terreny de joc, on va acabar amb 3 jugadors expulsats. I després, a la grada i a la ciutat de Glasgow, on la policia va practicar 300 detencions i on el 78% dels arrestats eren seguidors del Rangers. Lamentables. Maleducats.

L'entrenador del Celtic, Neil Lennon

La gent de Barcelona deu tenir els seguidors escocesos ben presents. Fa 3 i 4 anys van venir a animar els seus respectius equips al Camp Nou, i la imatge que van donar uns i altres va ser ben diferent: mentre que els aficionats del Celtic es mostraven amables i fins i tot es barrejaven amb els seguidors culés, els del Rangers van deixar una imatge patètica d'incivisme, de borratxera i de comportament indigne envers els ciutadans barcelonins.

Reprenent el fil del darrer Old Firm, els moments més tensos van tenir com a protagonista indirecte el tècnic del conjunt catòlic, el mític ex-jugador Neil Lennon. Primer, durant el transcurs del partit, quan el jugador protestant El Hadji Diouf es va encarar amb ell. Però el moment més tens es va viure al finalitzar el partit, quan Lennon i el segon entrenador dels Rangers, Ally McCoist, van estar a punt d'arribar a les mans. I això no és casualitat, les coses no passen perquè sí. Mentre que l'escocès McCoist és una llegenda viva del Rangers, el nord-irlandès Lennon és un mite del Celtic. Tots dos senten els colors dels seus equips; un és protestant, l'altre és catòlic; tots dos coneixen l'altre i viuen la seva rivalitat al màxim... de fet, són dos hooligans instal·lats a l'staff dels dos clubs dels seus amors.

Davant d'un Old Firm no es pot ser neutral, és inevitable posicionar-se per un equip o per un altre. Ja fa temps que els que vibrem amb el Celtic (també cal dir-ho, més per la seva faceta políticosocial que pel joc que desplega) estem encantats amb l'arribada de Lennon a la banqueta. Un nord-irlandès que va haver de renunciar a jugar amb la selecció del seu país per culpa d'amenaces de mort; un catòlic perseguit pels protestants; un republicà que ha defensat sempre la unificació de la nació irlandesa; i, en definitiva, un apassionat dels Hoops. Per això, les escenes impresentables que es van viure dimecres passat no van agradar gens als seguidors del Celtic. Ja estiguin protagonitzades per un jugador que no sent aquesta rivalitat (de moment, Diouf tan sols ha jugat 3 partits de lliga amb el Rangers) o per un tècnic que l'ha mamat des de ben petit (Ally McCoist). Per això, facin-me el favor, no em toquin a Neil Lennon...