Biblioteques amb segurata i biblioteques amb educador/a

Les gairebé 40 biblioteques de la ciutat de Barcelona s'assemblen en funcionament, però no són exactament iguals. Un dels trets que les diferencia és el personal. La columna vertebral (estructura vertical) són el director/a, els bibliotecaris/es i els/les auxiliars, però després la cosa varia.

Aquests dies he estat treballant en una biblioteca d'un barri conflictiu de la perifèria barcelonina, i he descobert la figura de l'educador social dins el personal de la biblioteca. Necessària i imprescindible en un context social on hi ha una gran manca de cultura i d'educació.

Per l'experiència en altres biblioteques, abans d'arribar pensava que em trobaria un segurata, contractat per una empresa que també ofereix serveis a camps de futbol o centres comercials, per exemple. La meva sorpresa a l'arribar va ser grata, ja que en comptes d'un vigilant de seguretat vaig trobar una educadora social. Una persona que, des de la sala infantil (però que també actua a la resta de seccions de la biblioteca), està a sobre dels nens i nenes del barri, infants que si no fossin a la biblioteca estarien rondant pels carrers del barri.

Les biblioteques no són l'FNAC. Ens poden fer creure que tots dos estan relacionats amb la cultura, però no és així. L'FNAC (per seguir amb l'exemple) és una empresa que té com a objectiu el benefici econòmic, independentment del material amb què comerciï. Una biblioteca pública és un servei que paguem tots els ciutadans i l'objectiu de la qual no és el benefici econòmic sinó l'alfabetització de la ciutadania.

En un barri difícil, la biblioteca és més necessària que mai. Els bibliotecaris coneixem el target en aquestes zones: persones que no llegeixen Boris Vian o Saramago, però que veuen sèries de televisió, juguen a videojocs o llegeixen revistes, per exemple. Dues maneres diferents de fer ús del servei bibliotecari, totes dues vàlides i legítimes. Partint d'aquí, hem de potenciar el seu ús i aconseguir que els ciutadans entrin a la biblioteca. Si un treballador, després de la seva jornada, entra a la biblioteca (servei gratuït) en comptes d'anar al gimnàs (negoci abusivament car), ens podem donar per satisfets.

Per això, a les biblioteques dels barris conflictius, un educador social és necessari i convida els usuaris a fer ús del servei; en canvi, un segurata només generarà recel i poques ganes d'entrar-hi.